Mentre el debat polític sovint se centra en la gratuïtat de l'escola infantil o el preu de les taxes universitàries, l'etapa de Batxillerat i Formació Professional (FP) s'ha convertit en un autèntic "forat negre" per a l'equitat educativa a Catalunya. Segons les dades presentades per la Fundació Bofill, el sistema de beques actual està fallant precisament a qui més ho necessita: només 2 de cada 10 alumnes (el 19%) reben algun tipus d'ajut entre els 16 i els 18 anys.
L'estudi radiografia una realitat preocupant on la vulnerabilitat econòmica és el principal predictor de l'abandonament escolar prematur. A Catalunya hi ha un 13,5% d’AEP (joves entre 18 i 24 anys que no estudien i no tenen cap titulació per sobre de l’ESO). Les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida demostren que aquest abandonament està estretament vinculat a l’economia de les famílies. Mentre que a les llars amb més ingressos hi ha un abandonament escolar del 3,8%, a les de menys ingressos abandonen el 25,3% dels joves, gairebé set vegades més.
Les beques per estudiar a la postobligatòria aconsegueixen dos objectius educatius importants, indispensables per garantir que els joves continuïn estudiant i que difícilment es poden assegurar per altres vies:
- Per una banda, cobreixen els costos directes de l’escolarització (taxes, material, equipament, activitats complementàries, etc.), uns costos que a més a més s’incrementen en l’etapa postobligatòria.
- Per altra banda, alleugereixen la pressió afegida que pateixen les famílies amb menys recursos al final de l’educació obligatòria. Disposar d'uns ingressos els permeten fer una aposta decidida perquè els seus fills segueixin estudiant.
"No és falta de voluntat dels joves, és falta de múscul del sistema", apunten des de la Fundació, subratllant que Catalunya dedica un percentatge del PIB a beques molt inferior a la mitjana europea. "Acabem-nos de creure que les beques són un instrument de política educativa per allargar les trajectòries educatives", ha demanat el cap de projectes de la Fundació Bofill, expert en polítiques educatives Miquel Àngel Alegre.
Per què falla el sistema?
L'anàlisi de la Bofill no només apunta a la manca de recursos, sinó a una arquitectura burocràtica obsoleta:
- Criteris rígids: els llindars de renda no s'ajusten al cost de la vida real a Catalunya.
- Manca de proactivitat: l'administració espera que la família demani la beca (sovint amb tràmits digitals complexos) en lloc d'atorgar-la d'ofici creuant dades de renda i serveis socials.
- L'efecte "caixer automàtic": les beques se centren a pagar la matrícula, però no cobreixen el cost d'oportunitat ni les despeses indirectes (transport, material, ordinadors), que són el que realment expulsa els joves del sistema.
Cap a una cobertura total
La Fundació Bofill proposa un gir de 180 graus: crear una renda garantida d'estudis que asseguri que cap jove hagi d'escollir entre estudiar o portar un sou a casa. Això implicaria automatitzar les concessions i, sobretot, garantir que els diners arribin al setembre i no al maig. Per aconseguir-ho, la Bofill calcula que farien falta 97 milions d'euros més dels que s'inverteixen. A més, proposa que les beques es percebin des de 4t d'ESO, ja que el final d'aquesta etapa és el moment en què es concreta l'abandonament escolar.
En el cas dels alumnes en situació de pobresa severa, la proposta és acostar la quantia a l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, fixat en 800 euros mensuals el 2026. En el cas de la postobligatòria això implicaria una beca d'uns 8.000 euros per curs, i hauria d'aproximar-se als 3.000 a l'ESO. Fer això efectiu requeriria 49 milions d'euros addicionals d'inversió.
D'altra banda, planteja vincular l'ajut a un programa d'orientació, com el que contempla el Pla d'Acció contra l'Abandonament escolar. El cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, ha reivindicat que les beques "són un instrument de política educativa per allargar les trajectòries educatives". "En un context com el català estan cridades a ser-ho encara més", ha manifestat. Per això, ha reclamat posar les polítiques de beques "en el top tres" de les polítiques per reduir l'abandonament escolar.
