No sé si tothom a Catalunya és conscient del camí sense retorn que s'ha iniciat. La manifestació del dia 11 de setembre de 2012, amb un lema que no admetia ambigüitats, “Catalunya, nou estat d'Europa”, amb més d'un milió i mig de persones al carrer cridant “Independència”, va marcar un abans i un després.

Des d'aleshores, la situació es va clarificant, a Catalunya i a ponent. El resultat de les eleccions del passat mes de novembre ha permès comptar-nos. Al nostre Parlament tenim 87 diputats que són partidaris de convocar un referèndum pel dret a decidir i 20 més que hi estarien d'acord, si es fes dintre de la legalitat. Només 28 diputats no en volen ni sentir parlar. Sabem que, al Parlament de Catalunya, hi ha 28 diputats que tenen por de la democràcia, que no volen que els catalans exercim el dret a decidir perquè, senzillament, no ens consideren subjectes de dret.

Des de ponent, ja ens han deixat ben clar que la Constitució és el marc inviolable que obliga, els catalans, a continuar sotmesos, pagant i obeint. És la nostra gàbia i, a ponent, en tenen la clau.

Totes les cartes estan sobre de la taula. Prou donar-hi voltes. Immersos com estem en una situació econòmica esgarrifosa, lligats de peus i mans per un govern de l'estat que ens és absolutament hostil, hem de mirar cap al futur amb ulls de ciutadans lliures. Fa 300 anys que estem tancats a la gàbia i és hora de remuntar el vol.

Alguns parlen de por. Por? De què? Hem de tenir por, molta por, davant de la possibilitat de continuar com estem ara: sense futur per als nostres joves, sense capacitat per pagar els sous dels nostres funcionaris a final de mes, amb l'ai al cor perquè no podem atendre les persones amb risc d'exclusió, cada vegada més endeutats, havent de suportar sentència darrera sentència, que pretenen invalidar les lleis aprovades pel nostre Parlament, l'escola catalana en perill, insultats cada dia, amb el nostre president amenaçat. Tot això sí que fa por. Por i indignació. Santa indignació.

L'any 2013 ha de ser, per als catalans, un any d'il·lusió i d'esperança. Haurem de suportar moltes dificultats, però si el nostre horitzó és la construcció del nostre pròxim futur lliure, tot serà més fàcil i, sobretot, serà més útil. Feliç 2013!