El sistema aeroportuari espanyol estigma centralista on els hi hagi, si el comparem amb els d'arreu del món, ha servit les últimes hores d'escenari polític. La fatal desgràcia de Germanwings d'ara fa un any ha permès la primera trobada entre els presidents Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, a l'aeroport d'El Prat. Freda, ni una paraula més enllà del previsible, ni cap cita per trobar-se un d'aquests.

Allí mateix es va fer l'acte d'homenatge a les víctimes del vol sinistrat als Alps, i allí mateix una placa les recordarà. També va ser a l'aeroport de Barcelona on el vicepresident Oriol Junqueras es va entrevistar amb el ministre De Guindos a propòsit de les necessitats financeres de la Generalitat. En aquest cas va precedir a una trobada al ministeri de Montoro. I a l'aeroport de Reus és on va arribar Matteo Renzi, el primer ministre italià, per anar a Tortosa a donar el condol a les famílies de les set noies italianes de les 13 que van morir a l'accident de Freginals.

A Matteo Renzi el va rebre i acomiadar a peu d'escala de l'avió el president Puigdemont, i la Moncloa tan gelosa com és davant qualsevol gest de projecció internacional de Catalunya, fins i tot aquesta cortesia protocolària, això els va afectar com una puntada a l'estomac. S'hi suma, en el cas de Tortosa, que Rajoy tampoc ha trucat Puigdemont per donar-li el condol de l'accident, com si que va fer per exemple Pedro Sànchez.
 
No sabem ben bé què passa pel cap de Rajoy, que també s'ha de dir que  sí que es va mostrar disposat i amable quan es creia que parlava amb Puigdemont, i ho feia amb un imitador radiofònic. Potser la broma ha fet un flac favor a la concòrdia institucional, potser li va caure tan malament que Rajoy deu esperar que sigui el Puigdemont de debò qui el truqui. Però des de la Generalitat també deuen pensar que com que Rajoy és president en funcions no cal córrer, que quan n'hi hagi un d'investit ja tindran ocasió d'entrevistar-se. I així passen els dies i les hores. D'una banda amb un calendari marcat a Catalunya amb un horitzó de 18 mesos que es va acostant, i d'altra banda amb un règim de provisionalitat que ja veurem si els partits espanyols són capaços de desencallar, o si per contra tindrem eleccions generals per Sant Joan. I, paral.lelament, cada dia hi ha qüestions i emergències a resoldre.

El cas trístissim de Freginals, on la Generalitat ha actuat de manera correcta, amb diligència i cura per atendre víctimes i familiars de les estudiants d'Erasmus. I a l'altra banda l'absència, l'absentisme de Rajoy en tot aquest episodi. Sí que es van desplaçar fins les Terres de l'Ebre el ministre de l'Interior i la delegada del govern espanyol, però i el president? On era? Ja ha desconnectat? És que no en va fer esment ni en l'acte de Germanwings, on sí que va recordar els morts de Brussel·les. Doncs posats a ser atents i curosos amb qui pateix la desgràcia, hauria pogut corregir la seva absència a Tortosa, amb unes paraules de record. Doncs tampoc. Però és que a més el principal neguit de la Moncloa era evitar que a Renzi el rebés, i el tractés de tu a tu Puigdemont.

Doblement trist. Després un tuit ha de servir per resoldre-ho. Però parlar, o citar-se res de res. Potser és que ja ho tenen tot parlat, o que aquí el diccionari que fan servir és el del Tribunal Constitucional. Un parell de tuits amb una encaixada de mans. Ja deu ser això la política a la xarxa, i de retruc a la xarxa aeroportuària. El col.lapse i el malentès paradoxalment tenen terreny per córrer.