La seu d'Òmnium Cultural és un lloc on es respira civilitat i ordre. Per això posa els pèls de punta tot el que hi està passant: registres policials continus i intimidatoris, el president Jordi Cuixart empresonat de manera inhumanament preventiva, la criminalització de tots els valors que l'han fet ser una entitat exemplar, i moltes altres infàmies que s'enquisten en el discurs d'un Estat que no té miraments a l'hora d'esborrar del mapa a qui no segueix el "camí correcte".
 
Res d'això, però, pot evitar que la seu d'Òmnium sigui un espai especial, on es pot gaudir del talent dels grans prohoms de les lletres catalanes –la darrera ocasió, per celebrar el Premi d'Honor a Quim Monzó–, però on també es pot sentir Jordi Cuixart fent propostes tan entusiastes com un nou premi per prestigiar la literatura catalana, o com unes "lluites compartides" que diuen molt de qui les pensa, de qui les somia i de qui les porta a la pràctica. Òmnium com a punta de llança d'una societat que només demana ser el que vulgui, i que sap que pot aconseguir tot allò que es proposi.
 
Aquest dijous hem viscut l'enèsim intent d'aniquilació de tots aquests valors, amb els nous escorcolls de la Guàrdia Civil a la seu d'Òmnium, però també al despatx del secretari de Difusió de la Generalitat. Amb la complicitat de tot un aparell estatal de mitjans, de partits polítics i d'opinió pública. Amb el silenci d'una progressia que calla i atorga. Amb el desvergonyiment d'una justícia que es basa en la intimidació, l'amenaça i el menyspreu. Accions que busquen el desànim i la liquidació de la força que la ciutadania ha demostrat tenir.
 
No podran aconseguir-ho, de cap manera. Perquè la idea que busquen a la seu d'Òmnium o al despatx de Molons no és res més que l'expressió d'una col·lectivitat; perquè l'independentisme no és un producte de laboratori, ni fruit d'una causa inventada, ni la paròdia d'una realitat tronada; perquè, en temps de mediocritat absoluta i de repressió governamental, la civilitat i l'ordre d'Òmnium i de bona part del sobiranisme és la manera més compromesa, ferma i segura per fer un país molt més digne.