És un mandat parlamentari, i és un compromís del Govern, que aquest any entri al Parlament una proposta de nova Llei de governs i hisendes locals de Catalunya. Per això les entitats municipalistes i el Departament de Governació portem mesos treballant, perquè des del consens, amb la mà estesa a tots els implicats, i fruït d’un rigorós anàlisi de la realitat territorial i de les necessitats del nostre país, puguem definir una nova organització dels ens locals, més eficient i eficaç, i que defineixi clarament a qui correspon exercir les competències. És el que jo en dic “qui fa què, què fa qui, i qui ho paga”, i tenint clar que la proposta ha de fer-se pensant sempre com es presten millor els serveis per als nostres veïns i veïnes. Aquesta iniciativa la portem des d’aquí, perquè el nostre Estatut d’Autonomia deixa clar que l’organització territorial i competencial dels ens locals és part del nostre autogovern.

En paral·lel, ens trobem que des de Madrid arriben cada setmana idees diferents, propostes que avui tenen una forma i demà una altra. Primer es parla d’eliminar municipis, després sembla que només de traspàs de competències, després ens trobem amb la idea d’eliminar mancomunitats i consorcis, figures que en molts casos no tenen cap cost econòmic i que el que aconsegueixen, precisament, és que sigui molt més barat el servei que presten... Aquesta és una bona manera de fer les coses?  De ben segur que no, com a mínim no és la nostra manera de fer les coses, i a més, neix amb una temptació recentralitzadora i d’envair el nostre autogovern i l’autonomia dels ens locals. No hi ha hagut consens entre l’estat i els governs locals, i tampoc amb la resta de forces polítiques del parlament espanyol per tirar endavant aquesta iniciativa. Potser es farà per empatx de majoria absoluta. El Govern espanyol posa l’altaveu anunciant una important reforma del món local, com sí els ajuntaments fóssim el gran problema de l’Estat, i com si això fos la solució al problema de l’administració pública espanyola. I, davant d’aquesta situació els alcaldes i alcaldesses i tots els representants del món local diem prou.

L’administració local enfront de la resta d’administracions –i ho diu la darrera enquesta del CIS-, és la més ben valorada pel ciutadà, que considera que és l’administració més ràpida, la que tracta millor als ciutadans, la que proporciona més informació, la que tracta a tots els ciutadans per igual i, també, considera que és la més eficaç. Tot el món local és el responsable de només el 3,4% del deute de les administracions públiques. Aquesta dada demostra que no som els màxims responsables de la mala situació de l’administració. Cada administració hauria d’assumir la seva part de responsabilitat i treballar per solventar-la, en particular la que acumula més deute, l’administració de l’Estat. Abans de voler resoldre l’organització de la planta municipal, potser que comencin assumint que ells sí que són una part important del problema, i que entre moltes altres coses podien començar assumint la supressió d’alguns ministeris que tenen les competències descentralitzades.

Malfiem per tant de les receptes “que tot ho curen”, i sobretot “que només curen els mals aliens”. Ens preocupa una reforma  que assenta les seves bases en ser recentralitzadora, uniformitzadora, simètrica i lineal, i que pretén suportar competències, que són serveis directes a la ciutadania, des de les diputacions provincials. Sembla que les intencions del govern espanyol passen per amputar un conjunt important de competències dels municipis de menys de 20.000 habitants, que passarien a ser gestionats des de les diputacions. Això a Catalunya comportaria quedar-nos només amb 63 ajuntaments amb la gestió directa de les actuals competències; 44 a la demarcació de Barcelona, 10 a Tarragona, 8 a Girona, i en el cas de Lleida és paradoxal, només la capital, ja que la resta de ciutats, pobles i viles no arriben a aquesta xifra arbitrària de 20.000 habitants. Una proposta que no té en compte l’existència, a Catalunya, del consells comarcals o l’Àrea Metropolitana, que per la seva proximitat al territori ja estan prestant avui serveis de manera eficient i eficaç per mancomunitat acordada entre els municipis que en formen part. Estem parlant de què un veí de Llavorsí haurà de fer 138 Km fins a Lleida per poder fer un tràmit? Si això es concreta convertirem els veïns i veïnes de pobles petits i allunyats de la capital de demarcació en ciutadans de segona, i això no ho podem permetre.

Catalunya té una organització territorial i institucional amb molts anys d’història i que respon a la realitat del nostre territori, i els representants del món local defensarem aquesta realitat. Per això, en el cas que es concretin els detalls del que fins al moment coneixem de la proposta de reforma de la Llei de bases de règim local del Govern espanyol, es trobaran amb un rebuig frontal del món local català, encapçalat per l’entitat de majoritària del municipalisme català, que agrupa 19 de cada 20 ens locals del nostre país, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.