Amb risc de repetir altres reflexions sobre què va venint em permeto algunes consideracions sobre el panorama després de diumenge. La biografia d'Abascal i d'altres que l'acompanyen com Ortega Lara avalen que l'embrió de Vox procedeix de l'exportació de la minoria ultra espanyolista d'Euskadi. De la mateixa manera que Rivera i C's és la mateixa exportació feta des de Catalunya. Tots dos grups utilitzen la polarització per tal d'obtenir el suport del cosí de Zumosol, l'Estat espanyol per tal d'imposar la seva opció malgrat la seva situació minoritària respectivament a Euskadi i Catalunya.

Per altra banda s'ha sabut que Vox es va infiltrar en Jusapol i a canvi els sectors ultra de la Policia van donar suport el seu enlairament electoral segons publicava fa dos dies el diari Público. Res de nou, però si recordem que en el documental sobre les clavegueres de l'Estat un alt responsable policial reconeixia que la Brigada politicosocial i la dreta piñarista va copar els llocs de responsabilitat de les forces d'ordre i dels sindicats de funcionaris.

Al final, aquest nucli de desenes de milers de quadres que penetren les estructures d'ordre de l'Estat, incloent-hi la cúpula judicial i alguns segments de les policies autonòmiques com els Mossos han constituït el seu propi partit polític: VOX. És el partit del poder judicial-policial, del directori policial i judicial que mana a Espanya. I aquest partit es posa obertament al servei de la liquidació de l'Espanya constitucional autonòmica i dels drets personals. O sigui que ara mateix aquesta cúpula de jutges i policies està en mode rebel·lió anticonstitucional.

Aquests són els neutrals servidors de l'Estat que fan els informes de l'acusació que permetrà als jutges sentenciar allò que ja estava escrit. O sigui que VoC's, el tripartit amb PP del directori policial-militar que mana a Espanya, són els que denuncien, uns en discursos, d'altres a la Fiscalia. A l'esquena d'altres falsegen informes o els intenten falsejar amb derrotes sonades com l'intent d'implicar Òmnium (abans-d'ahir van tornar tots els papers reconeixent no haver trobat res) i els finalment els jutges de la cúpula Audiència, Suprem, Constitucional sentencien allò que ja està escrit.

Doncs bé, la feina bruta de la primera baula de la cadena (C's i PP d'acusadors, Vox denunciant) és seguida per les forces d'ordre i l'aparell judicial, tancant el cercle. De tan bona amistat n'havia de sortir una cadena de favors: si Vox ens posa el cap degollat del Baptista, hem d'ajudar i militar a VOX.

Mentrestant part de la intel·lectualitat d'esquerra espanyola continua fent cursos de falangització, responsabilitzant l'independentisme de la pujada de Vox. Segons sembla, la corrupció del PSOE i el fet d'haver blanquejat el franquisme no són responsabilitats dels socialistes que els han acabat passant factura. En tot cas la dreta ja ha trobat l'equació o el sil·logisme aparentment resolts: Si els socialistes suposadament pacten amb els anticonstitucionalistes separatistes, PP-C'S estan legitimats per pactar -de veritat- amb els anticonstitucionalistes franquistes de VOX. Com sempre són fal·làcies espanyoles.

En l'origen, una Transició que va amnistiar el franquisme, que va permetre que els seus hereus del PP s'erigissin en alternativa; que després aparegués la seva versió tunejada de Ciutadans. I que ara fa que retornin els falangistes en versió original, amb VOX. I que es preparin Fernández Vara, García Page, Lamban després de tanta demagògia catalanofòbica populista que aparenta ser d'esquerres perquè PP-VoC's els desplaçaran d'Extremadura, Castilla-La Mancha i Aragó. Han sembrat vents i recolliran tempestes com la Susanna Díaz.

Espanya està situada, doncs, en un bucle franquista que està sorprenent Europa, que no n'era conscient. Sobretot si hi afegim el paperot dels Borbons i del Rei Felip VI que cada cop aixeca més sospites de connivència amb la cúpula militar profranquista quan va pronunciar el discurs del 3 d'octubre desobeint els consells del "moderat" Rajoy.

A Catalunya doncs, preparem-nos. Tot pot empitjorar. I cal organitzar-se per a escenaris de repressió superior. Per això, les presses, el curt termini partidista, han de donar pas a la unitat d'acció estratègica que no arriba. I com diu l'amic Francesc Codina cal triar entre estressar-se o muscular-se. El dilema estratègic de l'independentisme pot ser expressat metafòricament, segons ell, així: l'exaltació de l'emotivitat, l'autoculpabilització, la tensió permanent, l'estrès; o bé l'anàlisi freda, l'autoreconeixement dels límits, la perseverança, la musculació.