Esquerra Republicana ha fet un gir estratègic important des del 27 d'octubre. Un gir consistent a renunciar a la unilateralitat per aconseguir la independència, defensar la necessitat d'ampliar la base social per avançar en aquesta línia i apostar per obrir el diàleg amb partits no independentistes, en especial els Comuns, tot i que sense rebutjar del tot l'acostament a les bases socialistes.

Aquest gir estratègic s'ha expressat en diversos articles: el més sonat va ser el que va publicar el diputat Joan Tardà, aprovat el mateix dia pel portaveu del partit, Sergi Sabrià, però pocs dies després repetien la mateixa idea en un text al web del partit els dos líders del partit, Oriol Junqueras i Marta Rovira. I es respira en l'entrevista que va concedir fa un parell de setmanes el nou home fort dels republicans, Pere Aragonès.

Des del punt de vista més pràctic, el gir estratègic es tradueix en aquesta idea: cal formar ja un govern que pugui desmantellar el 155 i posar en marxa de nou l'autogovern del país, a banda de convertir-se en un interlocutor vàlid que s'enfronti a l'Estat reclamant la llibertat dels presos. Sense abandonar la defensa del govern de Carles Puigdemont i l'statu quo liquidat per Mariano Rajoy, el pes dels discursos d'ERC s'inclina més cap a les propostes de futur, i eviten el xoc frontal, no només amb els Comuns sinó també amb el grup socialista. I viceversa (Un exemple: quan Inés Arrimadas ha posat la directa contra el president del Parlament, Roger Torrent, Miquel Iceta n'ha sortit en defensa).

Paradoxalment, aquest gir estratègic d'ERC té una excepció: l'ajuntament de Barcelona. El grup que presideix Alfred Bosch no ha canviat de tàctica, i continua apostant per l'enfrontament directe amb l'equip de govern d'Ada Colau. L'últim exemple ha estat la votació sobre la unió del tramvia per la Diagonal; ERC ha unit els seus vots a Ciutadans, PP, CUP i PdeCat per rebutjar el projecte de Colau, tot i que portaven la unió del tramvia en el programa electoral, i tot i que l'han reclamat i defensat la immensa majoria dels grups d'Esquerra als ajuntaments de l'àrea metropolitana implicats.

L'actitud d'ERC a Barcelona ha rebut crítiques i ha estat qualificada d'electoralista. Bosch va mantenir la seva negativa al tramvia fins i tot després que Barcelona en Comú trenqués el pacte de govern amb el PSC, com li havien exigit ERC i PDeCat a canvi d'arribar a acords. Les eleccions municipals són l'any vinent, i la memòria d'uns fets queda soterrada pels més recents. Però Alfred Bosch pot tenir complicat penetrar en l'electorat dels barris populars amb una motxilla com aquesta. I necessitarà aquests vots si aspira a fer un salt endavant.