Vaig ser a Tolosa el 31 de març a la manifestació “Anem Òc. Per la lenga occitana”. Unes trenta mil persones vam recórrer els carrers de la ciutat occitana fins a la plaça del Capitol. La manifestació formava part d’un conjunt de mobilitzacions simultànies a tot l’Estat francès que reclamant el reconeixement de totes les llengües que no son oficials: també a Perpinyà tingué lloc una concentració amb milers de persones en defensa del català.

Dos dels principals partits francesos donaven suport a aquestes reivindicacions: el Partit Socialista, representat pel president del Senat, i Europa Ecologia-Els Verds, que fou l’única força política que desplaçà a Tolosa a la seva candidata a les eleccions presidencials, Eva Joly. En canvi el caràcter jacobí de la política francesa quedà palès amb l’oposició a les mobilitzacions i a la protecció a les llengües “minoritàries" manifestada pel partit de Sarkozy, el partit d’extrema dreta de Le Pen, i el Front d’Esquerres impulsat pel Partit Comunista. No  podia ser tant bonic: el centralisme està molt arrelat en tot l’espectre ideològic francès.

La manifestació de Tolosa fou un èxit. Molts dels assistents parlaven l’occità; d’altres no, però t’explicaven que reclamaven que els seus fills el poguessin estudiar. Era una exigència de respecte a la identitat d’una terra i d’una cultura que molts donaven per morta i enterrada.

La meva presència i la d’altres diputats i diputades era coherent amb la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya, durant el debat de política general de l’any passat, donant suport a la manifestació. A més de raons obvies de solidaritat, cal no oblidar que l’únic indret on l’occità gaudeix del reconeixement de llengua oficial és a la Val d’Aran, però també a tot Catalunya, si el Tribunal Constitucional no es carrega també la llei que ho estableix.

L’endemà, dia 1 d’abril, vaig participar en  una trobada amb una delegació d’Europa Ecologia-Els Verds i del Partit Occità, que es presenten en coalició a totes les conteses electorals. És encoratjador llegir en el seu programa electoral que “la VI República haurà de construir una nova organització de l’Estat segons un model federal, amb un poder fort a les regions, que disposaran de competències normatives importants, amb l’establiment d’una veritable autonomia fiscal” o que “les llengües “regionals” seran defensades, ja que la major part son en perill d’extinció segons l’UNESCO i la passivitat de l’Estat en relació a la diversitat lingüística és condemnable”. Les enquestes no son optimistes per Eva Joly, però si Hollande guanya les presidencials, les posteriors eleccions legislatives poden portar a un govern plural d’esquerres on aquestes idees poden començar a obrir-se pas. Ja ho veurem: si fos així, estaríem davant d’una autèntica revolució francesa!