Caixabank va obtenir un benefici de 4.397 milions entre gener i setembre, un 3,5% més que en el mateix període de l'any passat, segons ha informat l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El banc ha atribuït aquests resultats a l'evolució positiva del negoci en un context de contenció dels tipus d'interès. Pel que fa als ingressos totals, es van elevar un 2,8%, fins als 12.118 milions i el marge d'explotació va arribar als 7.319 milions, un 1,2% més. El marge d'interessos es va situar en els 7.957 milions d'euros en els nou primers mesos de l'exercici, un 4,9% menys que en el mateix període del 2024, tot i que en el trimestre la tendència va ser positiva, amb un augment de l'1,4% en comparació al segon trimestre.
Pel que fa als ingressos per serveis (gestió patrimonial, assegurances de protecció i comissions bancàries) van pujar un 5,7%, fins als 3.883 milions d'euros. Concretament, els ingressos per gestió patrimonial van augmentar fins als 1.484 milions d'euros (+13,4%) gràcies a l'augment del volum gestionat, mentre que els ingressos per assegurances de protecció van pujar un 2,2% (fins als 873 milions).
Pel que fa a les comissions bancàries, van augmentar un 0,9%, fins als 1.526 milions, pel sòlid creixement en banca majorista (+39,1%) davant un descens del 4,6% de les comissions bancàries recurrents pels programes de fidelització. Mentrestant, els ingressos per dividends van retrocedir un 40,8% anual, fins als 59 milions d'euros entre gener i setembre, per l'efecte de la venda l'any passat de la participació de Telefònica; i els resultats atribuïts d'entitats valorades pel mètode de la participació van ser de 265 milions d'euros, un 18,4% més.
Impost a la banca
Caixabank ha destacat l'impacte de l'impost a la banca en l'evolució del negoci i remarca que en aquest exercici s'ha aplicat de forma lineal. Així, si al 2024 es va registrar la totalitat del gravamen (493 milions d'euros) al tercer trimestre, aquest any es fa de manera lineal amb 148 milions el primer i segon trimestre i 150 milions el tercer. D'altra banda, el ROE de Caixabank se situa en el 15,2% per sobre el 14,4% del setembre del 2024. La ràtio d'eficiència es manté en el 39,2%.
Pel que fa al volum de negoci, es va mantenir la tendència a l'alça i va créixer un 6,8% interanual, fins als 1,09 bilions. Els recursos de clients van assolir els 720.242 milions d'euros, un 6,9% més en comparació al període de gener i setembre. Els actius sota gestió van pujar un 9,8% interanuals, fins als 195.547 milions d'euros i el patrimoni gestionat en fons d'inversió, carteres i sicav es va situar en els 144.714 milions, un 12,1% més, mentre que els plans de pensions ho van fer en un 3,7%, fin als 50.833 milions. A més, els recursos en balanç es van incrementar un 6,5%, fins als 518.751 milions d'euros.
Per la seva banda, la cartera de crèdit es va veure impulsat pel dinamisme de la demanda i va créixer un 6,7% anual, fins als 367.874 milions d'euros. Concretament, la nova producció es va elevar un 20% en comparació als nou primers mesos del 2024, amb 61.255 milions d'euros. En empreses, va ser de 36.724 milions, un 16% més, i al voltant de la meitat es van concedir a pimes; mentre que els préstecs per a l'adquisició d'habitatge va arribar als 14.409 milions, un 39% més. El 93% de les hipoteques van ser constituïdes a tipus fix. Pel que fa a la nova producció en consum, va assolir els 10.121 milions a tancament de setembre, un 12% més que un any abans.
Baixa la ràtio de morositat
Segons ha informat l'entitat, el saldo de dubtosos va caure en 889 milions durant els nou primers mesos de l'any, fins als 9.347 milions, i la taxa va quedar fixada en el 2,3%. Els fons per insolvències va tancar el període en 6.695 milions d'euros i la ràtio de cobertura va millorar fins al 72%. El cost del risc es va situar en el 0,24%.
Quant a la retribució a l'accionista, el consell d'administració de Caixabank ja va aprovar a principis d'any una distribució en efectiu d'entre el 50% i el 60% del benefici consolidat en dos pagaments. El primer amb un dividend a compte per import d'entre el 30% i el 40% del benefici net consolidat corresponent al primer semestre a abonar aquest mes de novembre, i un de complementari a abonar a l'abril de l'any que ve i subjecte a l'aprovació final per part de la Junta General d'Accionistes.
Amb tot, en la seva darrera reunió, el consell d'administració ha aprovat una distribució a compte del 40% del benefici consolidat del primer semestre per un import de 1.181 milions d'euros a pagar al novembre (16,79 cèntims). D'altra banda, l'entitat ha anunciat un programa de recompra d'accions per valor de 500 milions d'euros que s'allargarà sis mesos, tot i que Caixabank no n'ha ofert més detalls.
Davant d'aquests resultats, el conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, ha destacat que l'entitat segueix amb els dos grans objectius del pla estratègic, amb un "creixement sostingut de l'activitat i la transformació del grup" i ha subratllat que s'ha facilitat el finançament de 240.000 empreses i famílies i una retribució "adequada" als accionistes, dels quals una "part significativa" anirà destinada a la Fundació 'La Caixa' i al FROB, ha dit.
Gortázar: "Si la inestabilitat política continua tindrem un problema"
Gonzalo Gortázar ha subratllat que “l’economia espanyola està robusta i empeny amb força” i ha advertit que si la inestabilitat política continua, “toparem amb colls d’ampolla”. Per exemple, en habitatge, un tema que segons el conseller delegat requereix d’uns “consensos amplis”, o com el mercat energètic, amb l’oportunitat extraordinària en renovables, però que implica accelerar els tràmits: “Si continua la manca de consensos i la inestabilitat política tindrem un problema”.
"Mai ens ha preocupat l'opa"
El conseller delegat de CaixaBank ha assegurat que “no sap” si el fracàs de l'opa al Sabadell impactarà en el banc i que han seguit els esdeveniments entorn l'operació, però que “mai” han estat preocupats per això. “No havíem incorporat cap benefici ni pèrdua en funció de com acabaria l’operació -ha manifestat-, tenim una posició de lideratge a Espanya que volem reforçar”. Sobre moviments futurs de l'entitat, ha dit: "No estem contemplant operacions d’adquisició ni ens pertoca extreure lliçons en particular de l’opa. No n'hem estat protagonistes”.
Gortázar s'ha referit al sistema bancari europeu, situat sota pressió de consolidació, amb operacions diverses que s’han intentat, una tendència que no desapareixerà. Com va passar amb Bankia, Gortázar ha assenyalat que es generen sinergies positives, però hi ha casos d’operacions no sol·licitades que no fructifiquen. Sobre canviar la legislació d’opes, Gortázar ha apuntat que podria tenir sentit algun aclariment i ha assenyalat que “el procés ha estat molt llarg i això no és positiu”.
Sobre la crisi política al País Valencià provocada per l’actuació del govern de Carlos Mazón i davant les pressions perquè dimiteixi, Gortázar ha defugit entrar-hi: “Estem centrats en el que és nostre” i s’ha limitat a dir que “ens agrada l’estabilitat més que la inestabilitat”. Al final de la seva compareixença, ha tornat a descartar el retorn de la seu social a Catalunya: "Estem molt satisfets d'estar a València i no hi ha cap novetat prevista".
