"Alucina vecina", deu dir Inés Arrimadas al veure com el foc amic els està descosint el partit. Això no ho salva ni la Griso, que diria l'altra. De cop i volta i com qui no vol el partit d'Albert Rivera i Inés Arrimadas s'ha convertit en pim pam pum. Tothom s'hi veu en cor. I sincerament a mi com a català i independentista em sembla absolutament al·lucinant l'escomesa al partit taronja.
Com pot el senyor Luis Garicano dir que el partit se'n va massa a la dreta amb els pactes amb Vox? Com pot criticar Francesc de Carreras, pare de la criatura, que estan perdent centralitat? I així podríem seguir amb molts exemples.
Ciutadans és un partit de dreta extrema que alberga a les files una part de l'extrema dreta sociològica que es disfressa de liberal. No són els inventors d'aquest camuflatge, José Maria Aznar n'és el pioner quan s'autodefineix de centredreta.
Per molt que vulguin fer un discurs liberal en l'aspecte econòmic, el partit de Rivera i Girauta és un partit que respon a una idea fundacional: acabar amb la nació, la llengua i la cultura catalanes. No és un enfocament precisament liberal. Se'ns poden ocórrer molts qualificatius per aquest objectiu tan poc noble però mai el de liberal.
Fins ara s'han beneficiat del consens catalanofòbic que regna en tots els cenacles de poder de la capital espanyola. Ciutadans i els seus dirigents han gaudit d'apuntalament mediàtic i recursos econòmics a mansalva. Però quan han volgut fer un pas més i arraconar el PP i negar-se a donar la presidència a Pedro Sánchez la cosa s'ha trencat. A Madrid després del consens anticatalà n'hi ha un altre, impedir un govern d'esquerres. I només serà d'esquerres si hi ha ministres de Podemos i les confluències. Per això disparen contra Rivera. Perquè el noi de La Garriga no s'ha volgut sacrificar en nom del segon consens.
Però insisteixo, per a mi el més al·lucinant són tots aquells que diuen que ara Ciutadans és massa de dretes i no té escrúpols a pactar amb Vox. Realment no sé qui són pitjors, si Rivera i companyia que s'han mostrat com el que són, o els que ara s'esquincen les vestidures perquè Rivera i companyia són com són. Luis Garicano ha estat el més franc quan argumenta que es pot votar la investidura de Pedro Sánchez a canvi de mesures dures contra Catalunya. Ni programa econòmic, ni liberalisme, ni hòsties. Aquestes darreres només van per als catalans que gosin qüestionar l'statu quo. I pensar que diuen que aquest és el renovador centrista i viatjat. Mare de Déu senyor!
Però qui il·lustra millor aquesta situació és Manuel Valls. Pot al·legar a favor seu la ignorància pel fet de ser un alienígena de la política catalana i espanyola. Però un home de la seva experiència amb cinc minuts n'havia de tenir prou. Van poder més l'ambició per estirar el coll una vegada més i la seva fe jacobina i centralista francesa.
I que no em diguin que a Europa Rivera i els seus nois formen part del Grup liberal. Allí, mentre hi portis un bon estol d'eurodiputats electes per engreixar el grup reben tothom amb els braços oberts. Més diputats, vol dir més diners, més assalariats i més poder a repartir. Sense manies. Per això el PNB va saltar del Partit Popular europeu i Convergència ha malviscut en el si dels liberals. Afarta'm i digues-me ruc.
Res de nou sota la capa del sol. Només constatar que les figures de Rivera i Arrimadas es van fent petites a les Espanyes. Hauran de tornar aviat a Catalunya per esdevenir martell d'heretges, en aquest cas de catalans, la seva autèntica vocació i missió a la vida. Allà és quan els de Madrid i els de Carreras d'aquí tornen a aplaudir amb braó.
Com pot el senyor Luis Garicano dir que el partit se'n va massa a la dreta amb els pactes amb Vox? Com pot criticar Francesc de Carreras, pare de la criatura, que estan perdent centralitat? I així podríem seguir amb molts exemples.
Ciutadans és un partit de dreta extrema que alberga a les files una part de l'extrema dreta sociològica que es disfressa de liberal. No són els inventors d'aquest camuflatge, José Maria Aznar n'és el pioner quan s'autodefineix de centredreta.
Per molt que vulguin fer un discurs liberal en l'aspecte econòmic, el partit de Rivera i Girauta és un partit que respon a una idea fundacional: acabar amb la nació, la llengua i la cultura catalanes. No és un enfocament precisament liberal. Se'ns poden ocórrer molts qualificatius per aquest objectiu tan poc noble però mai el de liberal.
Fins ara s'han beneficiat del consens catalanofòbic que regna en tots els cenacles de poder de la capital espanyola. Ciutadans i els seus dirigents han gaudit d'apuntalament mediàtic i recursos econòmics a mansalva. Però quan han volgut fer un pas més i arraconar el PP i negar-se a donar la presidència a Pedro Sánchez la cosa s'ha trencat. A Madrid després del consens anticatalà n'hi ha un altre, impedir un govern d'esquerres. I només serà d'esquerres si hi ha ministres de Podemos i les confluències. Per això disparen contra Rivera. Perquè el noi de La Garriga no s'ha volgut sacrificar en nom del segon consens.
Però insisteixo, per a mi el més al·lucinant són tots aquells que diuen que ara Ciutadans és massa de dretes i no té escrúpols a pactar amb Vox. Realment no sé qui són pitjors, si Rivera i companyia que s'han mostrat com el que són, o els que ara s'esquincen les vestidures perquè Rivera i companyia són com són. Luis Garicano ha estat el més franc quan argumenta que es pot votar la investidura de Pedro Sánchez a canvi de mesures dures contra Catalunya. Ni programa econòmic, ni liberalisme, ni hòsties. Aquestes darreres només van per als catalans que gosin qüestionar l'statu quo. I pensar que diuen que aquest és el renovador centrista i viatjat. Mare de Déu senyor!
Però qui il·lustra millor aquesta situació és Manuel Valls. Pot al·legar a favor seu la ignorància pel fet de ser un alienígena de la política catalana i espanyola. Però un home de la seva experiència amb cinc minuts n'havia de tenir prou. Van poder més l'ambició per estirar el coll una vegada més i la seva fe jacobina i centralista francesa.
I que no em diguin que a Europa Rivera i els seus nois formen part del Grup liberal. Allí, mentre hi portis un bon estol d'eurodiputats electes per engreixar el grup reben tothom amb els braços oberts. Més diputats, vol dir més diners, més assalariats i més poder a repartir. Sense manies. Per això el PNB va saltar del Partit Popular europeu i Convergència ha malviscut en el si dels liberals. Afarta'm i digues-me ruc.
Res de nou sota la capa del sol. Només constatar que les figures de Rivera i Arrimadas es van fent petites a les Espanyes. Hauran de tornar aviat a Catalunya per esdevenir martell d'heretges, en aquest cas de catalans, la seva autèntica vocació i missió a la vida. Allà és quan els de Madrid i els de Carreras d'aquí tornen a aplaudir amb braó.