L'altre dia, animada per la controvèrsia d'Està passant i la Verge del Rocío, Ana Rosa Quintana va aprofitar la tribuna del seu matinal televisiu per delectar-nos amb una molt ofesa homilia. “Espero que la setmana que ve ho facin amb la Mare de Déu de Montserrat”, va dir prement les celles. Immediatament, una convidada li va esmenar la plana. Resulta que fa tot just tres anys, Judit Martín va encarnar la Moreneta en un gag de Polònia que soltava a més una denúncia contra la pederàstia. Però el Rocío és el Rocío. Aquest dimarts, una famosa associació de meapiles ha portat als tribunals els humoristes de TV3. Ofendre's és un ofici molt rendible.

[Lee aquí la versión en castellano del artículo de Jonathan Martínez]

Suposo que l'atmosfera electoral ha escalfat la polèmica. De fet, Juan Manuel Moreno s'ha afanyat a reprovar la “falta de respecte a Andalusia”. Això de les ofenses va per barris. A mi, per exemple, em sembla una falta de respecte a Andalusia que el president de la Junta hagi enfilat als cims del poder gràcies a la vitamina dels que tornarien a afusellar Federico García Lorca. Crec que també ofèn Andalusia, digueu-me estrany, que les últimes restes de Queipo de Llano hagin reposat durant tants anys d'impunitat i d'ignomínia al terra sagrat de la Basílica de la Macarena.

Cadascú s'ofèn amb allò que bonament pot. Si l'humor, com diuen per aquí, cal fer-lo sempre cap amunt, no se m'acut res més alt que Déu amb l'excepció potser de Carrero. I a Espanya, fer humor sobre l'un i sobre l'altre ha comportat sorolloses conseqüències penals. Que ho preguntin a la dona condemnada a Màlaga per participar en la processó del Sant Chumino Rebel. O a les represaliades per la processó del Cony Insubmís. O Willy Toledo, fustigat pels fonamentalistes catòlics de tot filferro. O el gloriós Javier Krahe, que en pau descansi, el 2012 acusat de blasfèmia per un vídeo casolà del 1977. Españita.

Però això no és pas un article sobre els límits de l'humor sinó sobre els límits de la indecència. L'altre dia, Podem va difondre un vídeo en què titlla Ana Rosa de pocavergonya i deixa malparats altres sospitosos habituals de la claveguera informativa com Antonio García Ferreras o Eduardo Inda. La resposta va ser instantània, no només als fangosos platós de Mediaset sinó també en algunes confraries periodístiques com l'APM o la FAPE, que demanen el cessament dels assenyalaments contra els professionals de la informació. Ara fa cinc anys, l'APM i la FAPE van córrer a defensar el plomall d'El Mundo que va posar a la diana els professors del Palau. Assenyalaments venc i per a mi no en tinc.

Mentre Pablo González es marceix d'amnèsia institucional en una presó polonesa, al nostre voltant prosperen els gasetillers de postí i claveguera gràcies a les sucoses subvencions autonòmiques. I les associacions de premsa, disfressades de sindicats del crim, emparen l'exercici de la difamació i la mentida. Això, Ana Rosa, sí que no fa ni puta gràcia.