Podem representar la relació dels ciutadans amb la política a través d’un esquema de cercles concèntrics. En el primer cercle, minúscul, hi ha els que s’hi dediquen professionalment, ja sigui fent-la (polítics i alts funcionaris) o estudiant-la i analitzant-la (periodistes, politòlegs, etc). En el cercle més llunyà del nucli hi hauria aquells que en viuen completament al marge i, si els preguntes, no et sabrien ni dir el nom del president del país. La gran majoria d’aquests no voten mai, són abstenció estructural. En els cercles intermedis hi trobem la gran majoria de la gent, que sí que és sensible als afers públics però que segueix la política a mitja distància i de manera inconstant, a través de grans titulars i flaixos mediàtics. Ciutadans que es formen l’opinió més a base de percepcions que no d’informació detallada.

A aquest gran bloc social, el Parlament de Catalunya li va enviar la setmana passada el flaix mediàtic següent: la culpa del mal funcionament de Rodalies és de la Generalitat. Per més inri, va passar a iniciativa dels partits independentistes, que van impulsar mocions de reprovació de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Des d’un punt de vista sobiranista, el redactat de les mocions era correcte. Se li retreia a Paneque no haver denunciat la desinversió de l’estat i no haver plantat cara al govern del PSOE per defensar els usuaris, però (cercles concèntrics) qui es llegeix el redactat d’una moció? En ple caos de Rodalies, el Parlament no va assenyalar l’estat, sinó la Generalitat, i va decidir que el rostre que ha de rebre les bufetades no és el de Pedro Sánchez ni  el d’Óscar Puente, sinó de qui no en té les competències: Paneque.

Potser Junts i ERC calculen que amb aquesta brillant maniobra desgasten el PSC, i ja se sap que la prioritat única d’una (mala) oposició és desgastar qui governa. I potser sí que s’han fet un favor a ells mateixos en el curt termini, però en cap cas li han fet al país, i menys encara al propi moviment independentista. Rodalies és una de les expressions més descarnades del tracte colonial que ha rebut i rep Catalunya per part de l’estat. La Generalitat com a institució no té eines per resoldre-ho, i només pot arribar a tenir-ne en el futur si es completa un traspàs integral de les competències, cosa que està per veure. Convertir Sílvia Paneque en la cara política del caos de Rodalies desvia i despista l’opinió pública i deslliura l’estat de la seva responsabilitat única i estructural. Mala política en general, i pitjor política independentista.