Depèn realment Pedro Sánchez dels vots d’ERC a Madrid? Els fets estan dient que no. Des que va esclatar el Catalangate i els republicans s’han distanciat de l’executiu espanyol, el PSOE ha aconseguit tirar endavant dues votacions clau al Congrés sense els de Junqueras: primer el decret llei de mesures econòmiques contra la guerra, sumant amb EH Bildu i PDECat, i aquesta setmana la Llei de l’Audiovisual, gràcies a un moviment d’última hora a favor del duopoli televisiu que portava aparellada l’abstenció del PP. De Bildu al PP i tiro perquè em toca, no em diran que no és feina de professionals.
 
Si Sánchez volia enviar un missatge a ERC, probablement era aquest: “no us em poseu xulos i porteu-vos bé si voleu una mica de pinso, que ja veieu que no us necessito”. Unidas Podemos farà escarafalls (com aquesta setmana amb l’Audiovisual) i insistirà a tornar a governar amb els vots del bloc de la investidura, però no trencarà pas el govern i Sánchez ho sap: Yolanda Díaz té la seva nova plataforma electoral encara a les beceroles i, per tant, no està preparada per anar a eleccions. Ara bé: és possible estirar dos anys més la geometria variable gairebé pornogràfica de l’últim mes i arribar així al final de la legislatura? Com pensa aprovar els pròxims pressupostos el president espanyol?
 
Les humiliacions de Sánchez estan deixant ERC en una situació molt compromesa. Ho va fiar tot a una taula de diàleg que dos anys després no ha produït absolutament res de profit, i ara a més es troba amb una actitud displicent per part del PSOE. Fa la sensació que Sánchez considera que ja va complir quan va signar els indults, i al damunt presumeix que Catalunya està pacificada i la selecció espanyola ja hi pot tornar a jugar. No actua com un governant conscient de tenir un problema d’estat irresolt. Ha aplicat pomada al problema i, com que la inflamació ha baixat, no veu necessitat d’anar més enllà. Tot plegat deixa en el llimb l’estratègia d’ERC, que aparentment no té pla B.
 
I a Barcelona les coses no pinten millor per als republicans a curt termini. Tot i que tothom reconeix que Aragonès ha aconseguit recuperar el respecte perdut per la figura institucional del president de la Generalitat, i malgrat alguns èxits evidents en el terreny de l’atracció d’inversions industrials de qualitat a Catalunya, ERC no acaba de capitalitzar la presidència a les enquestes i Junts ha triat un nou lideratge que només pot comportar més inestabilitat en la relació entre els socis de govern. Laura Borràs s’ha estrenat anunciant una consulta a la militància sobre la continuïtat del seu partit a l’executiu només un any després de la signatura del pacte, i a més no sembla disposada a tolerar que el seu cas judicial per presumpta corrupció sigui tractat per ERC com a tal, i no com una persecució política de l’estat. Acompanyar Laura Borràs a les portes del TSJC o no acompanyar-l’hi pot ser l’espoleta del final de la legislatura. Boira espessa per als republicans, a Madrid i a Barcelona.