"Cap democràcia ens farà lliures", pregonaven els indignats (sector anarquista) que es van tornar a instal·lar el cap de setmana a la plaça de Catalunya. Això de la llibertat és complicat, però carregar contra la democràcia frega el delicte. Regir-nos per la voluntat col·lectiva s'assembla a envellir: té molts inconvenients, però l'alternativa és pitjor.

"El govern xinès vol controlar els records de la gent", afirma en una entrevista al diari Ara l'escriptor Chan Koonchung. I afegeix: "El partit comunista justifica el monopoli del seu poder a partir d'una sèrie d'històries interconnectades, de mites, que no permeten ser desafiats. No vol que la societat es pregunti per què tenen el poder absolut. I per controlar-ho tot necessiten oblits selectius, fer desaparèixer dates importants". Per exemple: els pares no expliquen als fills què va passar a Tiananmen. A l'escola tampoc se'n parla. I els mateixos nens prefereixen no saber-ho, per no tenir problemes acadèmics.

Malament rai quan ens roben els records: el que no es recorda no existeix. Ja sabem que la història l'escriuen els vencedors, per això són tan imprescindibles les versions que difereixen de l'oficial i que ens arriben en forma de novel·la, de memòries o de relat oral. Però si ens empassem només la versió del poder i esborrem qualsevol altre rastre del passat, correm el risc d'acabar negant l'evidència i de creure'ns, posem per cas, que l'extermini de sis milions de jueus no es va produir mai. Que Auschwitz era un parc d'atraccions i que a Tiananmen s'hi celebrava una festa de pijames.

A tots ens cal oblidar una mica per pura supervivència. Però oblidar del tot és un suïcidi. I una massacre és sempre una massacre. Recordem-ho.