La colossal victòria de la candidatura "Eines de País" a la Cambra de Comerç de Barcelona ha deixat fora de combat els més il·lustres representants d’això que em diem l'Íbex o que també denominem per la versió territorial, és a dir, els de l'upperdiagonal. Ha estat un k.o. que els ha deixat a la lona durant quasi vint-i-quatre hores. Un cop fora del quadrilàter i estirats a la llitera de la infermeria o de la UCI, perquè l'impacte ha estat prou dur, massa dur, han entrat en un estat d'estupefacció.
Després de l'alta mèdica han passat al contraatac. Com? Doncs amb els procediments i eines habituals. És a dir amb l’equip mèdic habitual. Primer, com fan alguns digitals de l'espanyolisme subvencionat a Catalunya i la premsa de Madrid -costa distingir els primers dels segons-, qüestionant la baixa participació. Si tenim en compte que a les anteriors eleccions a la cambra el plenari va sortir elegit amb menys de mil vots declarats legals, la votació d'enguany atorga plena legitimitat. Sobrada. Tot allò altre són ganes d'intoxicar.
Segon, generant incertesa sobre el procés electoral. Destacant una suposada conflictivitat i la falta de garanties que porten a una revisió de "milers" de vots que no estan clars. Mal perdre. Es vol revisar vot per vot per veure si poden fer baixar els 31 delegats de la candidatura "Eines de País" impulsada i coordinada des de l'ANC. Els retrets d'irregularitats ja són prou ridículs venint d'on vénen. A les darreres eleccions se'n van anul·lar milers i no hi havia vot electrònic.
El més gros ha estat el tracte mediàtic de la premsa de l'upperdiagonal. Però també del malanomenat progressisme. Dos titulars que són dignes d'estudi a les facultats de periodisme: "El vuelco en la Cambra conmociona al mundo empresarial catalán", "Joan Canadell, un gasolinero optimista", i una expressió demagògica del diari progressista per excel·lència per referir-se a la victòria del sindicat Intersindical-CSC a l’administració catalana, el nomenament d'un membre de FEMCAT per presidir la Fira de Barcelona i de l'ANC a la Cambra: "entrisme groc". Ara resulta que qui sacseja el que els progres sucursals anomenaven fins fa poc la "casta dirigent" és la ridiculitzada petita burgesia o menestralia independentista. Viure per creure.
El primer titular és definitiu, el món empresarial són ells. Un sentit patrimonial i exclusivista del que és la classe empresarial. Els centenars de milers d'autònoms, pimes i grans empreses -sí he dit grans empreses- que no formen part del seu tinglado, no són ningú. Però com deia aquell anònim del segle XX, els que no som ningú som majoria. Una dita que s'ha materialitzat a la Cambra de Barcelona mitjançant el vot electrònic. És a dir, amb més democràcia i participació.
El segon titular és menyspreatiu i classista. No estic dient que un "gasolinero", en castellà queda més clar, no sigui un ofici que ens mereixi tot el respecte. Ans al contrari. Però, oi que ningú s’imagina el titular "Josep Sánchez Llibre, un conservero en la cúspide de Foment"? Oi que no? Podien dir l'enginyer Joan Canadell o l'empresari Joan Canadell o el propietari de Petrolis de Catalunya... però no. Una banda de descamisats i de classes subalternes, com diria Raimon, s'ha apoderat de la Cambra, que era dels de sempre. Em recorda la reacció de Marta Ferrusola quan davant l'adveniment d'un govern d'esquerres al Govern de Catalunya va confessar que tenia la sensació que li havien entrat a robar a casa.
Pel que fa a l'expressió "entrisme groc", no deixa de ser una desqualificació absolutament gratuïta deguda a la impotència lerrouxista davant del fet que un sindicat d'esquerres i desacomplexadament independentista guanyi espais, que el President de la Fira sigui un professional viatjat i sense complexos, o que els autònoms i empreses que no són de l'Íbex es plantin a la Cambra.
Amb l'arrogància tan pròpia dels que sempre s'han passat el porró menyspreen i intenten desacreditar el que ha estat per primera vegada una victòria de l'economia que paga impostos i no els pacta.
Tota aquesta mala llet, però, amaga el tema real. Han guanyat els independentistes, sí. I això implica una sola cosa: posar la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona al servei del país. És a dir, al servei de la majoria. És a dir, dels autònoms i empreses que paguen impostos, peatges, energia, telecomunicacions o interessos de la banca de forma abusiva. I aquesta nova majoria té clar que fins ara la majoria d'aquestes institucions econòmiques només els ha preocupat el benestar de les empreses que viuen de l'economia regulada, el que l'economista César Molinas, gens sospitós d’independentista, defineix com a capitalisme del BOE. Aquest és el tema.
I la revolta que han impulsat els empresaris que han guanyat amb la candidatura "Eines de país" ha propiciat el canvi. El mateix que l'1 d'octubre. Un majoria social interclassista que diu prou a tanta comèdia. Si el nou equip de la Cambra de Barcelona i les institucions catalanes van a una, el tomb serà definitiu i de no retorn. Hi guanyarem tots, és a dir la majoria. Especialment els que arrisquen els seus quartos per generar riquesa i no esperen asseguts que un decret ministerial o una adjudicació amiga els solucioni la papereta.
Després de l'alta mèdica han passat al contraatac. Com? Doncs amb els procediments i eines habituals. És a dir amb l’equip mèdic habitual. Primer, com fan alguns digitals de l'espanyolisme subvencionat a Catalunya i la premsa de Madrid -costa distingir els primers dels segons-, qüestionant la baixa participació. Si tenim en compte que a les anteriors eleccions a la cambra el plenari va sortir elegit amb menys de mil vots declarats legals, la votació d'enguany atorga plena legitimitat. Sobrada. Tot allò altre són ganes d'intoxicar.
Segon, generant incertesa sobre el procés electoral. Destacant una suposada conflictivitat i la falta de garanties que porten a una revisió de "milers" de vots que no estan clars. Mal perdre. Es vol revisar vot per vot per veure si poden fer baixar els 31 delegats de la candidatura "Eines de País" impulsada i coordinada des de l'ANC. Els retrets d'irregularitats ja són prou ridículs venint d'on vénen. A les darreres eleccions se'n van anul·lar milers i no hi havia vot electrònic.
El més gros ha estat el tracte mediàtic de la premsa de l'upperdiagonal. Però també del malanomenat progressisme. Dos titulars que són dignes d'estudi a les facultats de periodisme: "El vuelco en la Cambra conmociona al mundo empresarial catalán", "Joan Canadell, un gasolinero optimista", i una expressió demagògica del diari progressista per excel·lència per referir-se a la victòria del sindicat Intersindical-CSC a l’administració catalana, el nomenament d'un membre de FEMCAT per presidir la Fira de Barcelona i de l'ANC a la Cambra: "entrisme groc". Ara resulta que qui sacseja el que els progres sucursals anomenaven fins fa poc la "casta dirigent" és la ridiculitzada petita burgesia o menestralia independentista. Viure per creure.
El primer titular és definitiu, el món empresarial són ells. Un sentit patrimonial i exclusivista del que és la classe empresarial. Els centenars de milers d'autònoms, pimes i grans empreses -sí he dit grans empreses- que no formen part del seu tinglado, no són ningú. Però com deia aquell anònim del segle XX, els que no som ningú som majoria. Una dita que s'ha materialitzat a la Cambra de Barcelona mitjançant el vot electrònic. És a dir, amb més democràcia i participació.
El segon titular és menyspreatiu i classista. No estic dient que un "gasolinero", en castellà queda més clar, no sigui un ofici que ens mereixi tot el respecte. Ans al contrari. Però, oi que ningú s’imagina el titular "Josep Sánchez Llibre, un conservero en la cúspide de Foment"? Oi que no? Podien dir l'enginyer Joan Canadell o l'empresari Joan Canadell o el propietari de Petrolis de Catalunya... però no. Una banda de descamisats i de classes subalternes, com diria Raimon, s'ha apoderat de la Cambra, que era dels de sempre. Em recorda la reacció de Marta Ferrusola quan davant l'adveniment d'un govern d'esquerres al Govern de Catalunya va confessar que tenia la sensació que li havien entrat a robar a casa.
Pel que fa a l'expressió "entrisme groc", no deixa de ser una desqualificació absolutament gratuïta deguda a la impotència lerrouxista davant del fet que un sindicat d'esquerres i desacomplexadament independentista guanyi espais, que el President de la Fira sigui un professional viatjat i sense complexos, o que els autònoms i empreses que no són de l'Íbex es plantin a la Cambra.
Amb l'arrogància tan pròpia dels que sempre s'han passat el porró menyspreen i intenten desacreditar el que ha estat per primera vegada una victòria de l'economia que paga impostos i no els pacta.
Tota aquesta mala llet, però, amaga el tema real. Han guanyat els independentistes, sí. I això implica una sola cosa: posar la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona al servei del país. És a dir, al servei de la majoria. És a dir, dels autònoms i empreses que paguen impostos, peatges, energia, telecomunicacions o interessos de la banca de forma abusiva. I aquesta nova majoria té clar que fins ara la majoria d'aquestes institucions econòmiques només els ha preocupat el benestar de les empreses que viuen de l'economia regulada, el que l'economista César Molinas, gens sospitós d’independentista, defineix com a capitalisme del BOE. Aquest és el tema.
I la revolta que han impulsat els empresaris que han guanyat amb la candidatura "Eines de país" ha propiciat el canvi. El mateix que l'1 d'octubre. Un majoria social interclassista que diu prou a tanta comèdia. Si el nou equip de la Cambra de Barcelona i les institucions catalanes van a una, el tomb serà definitiu i de no retorn. Hi guanyarem tots, és a dir la majoria. Especialment els que arrisquen els seus quartos per generar riquesa i no esperen asseguts que un decret ministerial o una adjudicació amiga els solucioni la papereta.