No en teníem prou amb Josep Bou, el pintoresc legionari dels 12 cognoms catalans i els bitllets de 50 euros pels sense llar, com a candidat a l'Ajuntament de Barcelona, que ara el PP dobla l'aposta. A les males enquestes, punyalades, han pensat al carrer Gènova. I per plantar cara a la Catalunya irredempta, parar els peus a l'amenaçadora ombra de Vox i a Inés Arrimadas, ens envien Cayetana Álvarez de Toledo de cap de llista per Barcelona el 28-A. El vincle més conegut amb Catalunya de la marquesa de Casa Fuerte, títol concedit per Felip V, són els seus anys de matrimoni amb el milionari Joaquín Güell, Joaco per a la família i defensor de l’empresari i esclavista Antonio López.

A banda d'això, Álvarez de Toledo, que de la secció d'opinió d'El Mundo va fer el salt a la política de la mà d'Ángel Acebes, és coneguda per la seva vinculació a la FAES de José María Aznar, per les seves tertúlies amb Federico Jiménez Losantos, pel seu activisme a Libres e Iguales amb Albert Boadella i per les seves àcides crítiques a Mariano Rajoy. Segons ella, no va fer prou. "A Mariano Rajoy li va faltar convicció en Espanya i l'anti-Espanya el va tombar", escrivia en un dels seus articles a El Mundo.

A Madrid intenten desconnectar del judici contra l'independentisme, que fa cinc setmanes que dura al Tribunal Suprem. No els està anant prou bé i, malgrat la decepció que per a alguns independentistes suposa descobrir que la DUI va ser simbòlica i que Josep Lluís Trapero no és Miquel Badia, la rebel·lió amb violència que han denunciat tots els aparells de l'Estat segueix sense aparèixer. Però que no els agradi el que veuen al judici no vol dir que passin pàgina de Catalunya.

El PP, Ciutadans i Vox són conscients que l'independentisme situarà la repressió i el dret a decidir a l'agenda del 28-A i també tenen clar que aquest debat desgasta extraordinàriament a Pedro Sánchez. I, a l'hora, les dretes competeixen sense treva per capitalitzar una resposta dura al procés català, que per les tries de cap de cartell que han fet no es pot donar ni molt menys per mort.

L'elecció d'Álvarez de Toledo s'incardina en l'estratègia de Casado de competir sense manies per l'electorat més dur. És clar que el seu aterratge tindrà impacte a Catalunya i és possible que reconciliï el PP amb el votant més espanyolista, que no en té prou amb els mèrits de Dolors Montserrat i Enric Millo. Però també és una forma d'explicar al conjunt d'espanyols que ell no afluixarà i que el nou PP no només ja no serà corrupte sinó que tampoc serà pusil·lànime amb els independentistes. Això darrer, ell, que era vicesecretari general amb Rajoy, no ho pot dir. Ja ho farà la seva cap de llista per Barcelona, que l'acompanyarà en l'aparador mediàtic espanyol.

L'aposta de Casado, el troleig que ens fa, és arriscat i explica les coordenades en les que es mourà la campanya del 28-A. L'estratègia del líder del PP el fa competitiu en el combat de les dretes, però també pot desbrossar el camí als socialistes. La majoria d'espanyols no són, per sort, tan radicals i provocadors com la cap de llista popular per Barcelona al Congrés. I el missatge que els envia l'Aznar 2.0 és tan clar com preocupant: el PP no actuarà de factor moderador de Vox i Ciutadans. No farà de "germà gran" per frenar-ne els rampells. Ho hem pogut constatar, de nou, aquesta setmana amb la proposta dels fills en adopció de les immigrants sense papers i en la seva competició amb Cs per frenar el reial decret per millorar els permisos de paternitat. Pedro Sánchez tindrà tot el carril central per a ell. Veurem si és capaç de tenir una agenda alternativa a la de la marquesa de Casa Fuerte i els seus rivals.