Catalunya, una història que valgui la pena viure

«L'independentisme ha encertat perquè no ha enfocat el relat identitari com el principal eix per difondre el seu missatge, però potser ha de posar més èmfasi en generar aquesta identificació nacional»

17 d’octubre de 2016
A hores d'ara ja ens hem atipat d'explicar els arguments a favor de la independència. La tasca proselitista de l'independentisme s'ha fet amb molta intensitat i força, al punt que fins i tot el mite que molts catalans no defensen la independència de Catalunya per manca d'informació és fals.

Trobem que existeix un biaix a l'hora d'interpretar les dades, també a l'hora de considerar vàlid un argument o el seu contrari. Aquest biaix no només es construeix en base a quins són els mitjans de comunicació que cada ciutadà consumeix. Quan conversem cara a cara ens adonem que hi ha elements inconscients i emocionals relacionats amb la identificació nacional que generen aquest biaix.

Les enquestes també ens ho diuen: una part important de ciutadans de Catalunya no dóna suport a la independència per elements d'identitat. Aquest obstacle podria ser insalvable, ja que la nostra identitat, inclosa la nacional, encara que pot evolucionar al llarg de la nostra vida, té molta inèrcia: Els valors, creences, construccions simbòliques i referències vitals que fixem a la infància i l'adolescència tenen més força que els que adquirim més tard.

Però el que hem après d'aquells que, des d'identitats no del tot catalanocèntriques, han fet el pas cap a la independència és que, sense canviar la seva identitat, sí que poden modificar la seva identificació nacional. Aquesta es defineix de la següent manera: amb quin demos volem generar vincles més forts, on ens sentim més acollits i més còmodes.

La identificació nacional és el que ens fa escollir quin és el demos que considerem sobirà, quin és el nostre "poble" i amb qui volem construir el nostre futur polític. La identificació nacional és quina narrativa nacional connecta millor amb nosaltres. I aconseguir canviar aquesta identificació nacional és molt més senzill que fer que algú renunciï a qui és i d'on ve, a la seva identitat.

L'independentisme ha encertat perquè no ha enfocat el relat identitari com el principal eix per difondre el seu missatge, però potser ha de posar més èmfasi en generar aquesta identificació nacional. Ens hem cansat molt de dir perquè la independència és quelcom útil. Potser ens cal ara parlar del perquè formar part del projecte nacional català i ser part del poble de Catalunya és una història que val la pena viure.