La imputació de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha caigut com un tsunami sobre el govern de Pedro Sánchez i amenaça d’agreujar encara més el setge al qual el sotmet el bloc reaccionari de la societat espanyola. Rodríguez Zapatero ha estat un referent dels sectors més progressistes i la seva autoritat moral superava de molt les fronteres del seu partit. Ha estat, també, un dels ponts entre Sánchez i l’independentisme.
El text de la imputació és molt greu i seria massa fàcil recórrer a l’acusació de lawfire, com han fet de seguida els portaveus del PSOE. Tampoc sembla que el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama sigui fàcil de caricaturitzar com un altre jutge Peinado. Els experts en informació judicial han emfasitzat que l’acte del jutge inclou moltes referències de tercers, sense que aparegui, en principi, una prova fefaent de delictes per part de l’expresident.
És cert que Rodríguez Zapatero viurà ara un moment injust en què esdevindrà objectiu fàcil dels qui volen abatre Sánchez. la presumpció d’innocència no li serà respectada. Però fins i tot en el cas que, finalment, no es demostrés la seva culpabilitat en tràfic d’influències o blanqueig de capitals, no és menys cert que l’exlíder socialista ha estat un comissionista amb connexions molt ben engreixades amb el règim veneçolà. Cosa que pot ser legal, però que planteja el debat sobre la compatibilitat entre ser un referent ètic i un lobista.
El sotrac que ara s’obre davant Rodríguez Zapatero també és una mala notícia per a les forces polítiques més heterodoxes. L’exgovernant va aplanar les negociacions entre el PSOE i Podem, i també entre la Moncloa i Carles Puigdemont. D’alguna manera, va encarnar les possibilitats -i també les insuficiències i contradiccions- de l’Espanya plural, en la qual semblava creure més que un Pedro Sánchez sempre tacticista. En aquest sentit, la seva imputació també fa encara més costerut l'imaginari d'una Ibèria més cohesionada.
Malauradament, ser d’esquerres i corrupte és perfectament compatible. Però als dirigents que en alguna època han simbolitzat valors de progrés se’ls ha de demanar la màxima prudència i sobrietat en la seva vida privada i professional. Hi ha moltes esperances en aquestes personalitats que han representat coses més grans que la seva ambició. I un fet com aquest, si no és desmentit ben aviat amb explicacions contundents, pot ser demolidor per les idees que algun dia van encarnar.