Ens preocupem molt de Vox, però el símptoma greu de la malaltia es diu Cayetana. Que és més que un nom en una llista. És potser la mostra més clara del cop de volant cap a la dreta i cap a l'ultranacionalisme que ha fet Pablo Casado al capdavant del PP. 

Aznarista, paracaigudista, dirigent de la FAES, impulsora d'un artefacte nacionalista com Libres e Iguales, que mai no ha viscut a Catalunya i que no parla català. Elegir algú com Cayetana Álvarez de Toledo per encapçalar la llista de Barcelona pot semblar una decisió estrambòtica i un suïcidi electoral. Però no és casual.

Amb Álvarez de Toledo, Casado no aspira a guanyar vots a Catalunya. Aspira com a molt a no perdre'n gaires, i marcar la banda dreta i "nacional" -pronunciat amb fricativa dental sorda- per on li ataquen Vox i Cs. Amb ella de candidata, el PP es presenta obertament com un partit aliè, si no a Catalunya, sí a tothom que es consideri català. 

Això inclou molts d'aquells que en les enquestes diuen que se senten "més espanyols que catalans". I, per descomptat, aquells "tan catalans com espanyols" a qui no fa pas tant de temps -en temps de Piqué- el partit el partit encara intentava seduir.

Ens preocupem molt de Vox, però l'autèntica malaltia és que un partit amb possibilitats reals de governar a Espanya -ara i en un futur- estigui dient a un 90% de la societat catalana que no compta amb ells. Allò de l'Ulster, però amb suau accent porteny.