La gestió eficient de la complexitat és sinònim d'èxit de les institucions. Ho ha dit el filòsof Daniel Innenarity, i com de costum hi estic d'acord. El moment que vivim a Catalunya, a Espanya, a Europa i a mig món és d'una complexitat amb pocs precedents en temps de pau. I la política hauria de sumar solucions, no pas desconfiança.
Desconfiança la generen actors polítics com Mariano Rajoy en la seva roda de premsa d'ahir. Ja ni goso titllar-lo de líder. Perquè el cas és que és més aviat una fàbrica de generar desconfiança. No lidera. No suma. Més i tot: resta. Només afegeix arguments per a la desconfiança, a nivell intern i extern de l'Estat. Quan calla, perquè desapareix en combat en el moment més delicat. I quan parla, com ahir, perquè ho fa explícitament incòmode, a disgust, nerviós, ambigu i sense cap tipus de convicció que faci creure-hi ni que sigui una micona. Ahir, a més, va comparèixer totalment fora de lloc, a la seu del PP, no a La Moncloa. Per parlar d'afers d'Estat que haurien d'allunyar-se de la fressa i del càlcul partidista.
De tot això n'haurien de prendre nota tots els polítics. De com no afrontar el moment crític. De com no gestionar la complexitat de forma que aquesta s'agreugi. De tot plegat caldrà que aquesta setmana els partits polítics catalans en sàpiguen extreure les seves pròpies conclusions, i que es noti en la cimera pel pacte fiscal. El repte del president Mas és d'una complexitat extrema. Però per a la resta d'implicats també. Si el saben gestionar en clau de suma, l'èxit serà compartit, serà de tota la institució de la Generalitat, amb un president, un Govern i un Parlament que en sortiran reforçats. Del contrari, hauran desaprofitat un nou moment clau i no hauran sumat més que desconfiança i desprestigi de les institucions.