Fa 10 dies, el president Biden va acollir una Cimera per la Democràcia organitzada conjuntament amb António Guterres, secretari general de les Nacions Unides. Líders d'uns cent vint estats del món van debatre i signar proclames a favor dels valors democràtics universals i van constatar els retrocessos en moltes regions del planeta.

La democràcia no és una conquesta perenne, cal servar-la cada dia. Per això una part de la cimera estava dedicada als estats resilients. Va presentar-se un interessant informe de l'Institut suec V-Dem amb dades d'arreu del món analitzades per gairebé quatre mil experts i acadèmics de diferents disciplines, on les principals conclusions mostren que un 72% de la població mundial viu sota alguna modalitat d'autocràcia. Analitzant l'evolució en la darrera dècada, s'ha passat d'un 46% a aquest 72%. Això significa que fa uns deu anys eren 3.800 milions i ara són 5.700 milions de persones sota governs no democràtics. El nombre de nacions en procés de democratització ha passat en aquesta dècada de 43 a 14. Molts dels iniciats, han fracassat.

És evident que aquesta evolució extremadament negativa està relacionada amb l'increment del populisme, els fanatismes i radicalitzacions religioses. Pesa de manera important la invasió d'Ucraïna, però també l'actuació de l'exèrcit rus en altres antigues repúbliques soviètiques, el fracàs de les anomenades primaveres àrabs, la deriva de països com Israel, Turquia, Iran, Tunísia, tota la geopolítica al voltant de la serralada de Pamir.

La relació dels conflictes, la pèrdua de garanties democràtiques i l'acció extractiva de matèries primeres vinculades a materials necessaris per aparells tecnològics i bateries, la política comercial de la Xina en el continent africà, el decantament de Rússia cap a l'orient, la fràgil i compulsiva activitat de trasllat de mercaderies per estrets del planeta demostren que el tauler de la política serà cada vegada més global.

La dificultat d'ajudar a construir democràcies als grups de persones que lluiten contra dictadures sense que siguin acusats de doblegar-se a interessos estrangers, la demostració del fracàs de l'exportació per la força com han fet els EUA a Iraq, Líbia, Afganistan... va ser un dels altres blocs d'anàlisi.

Com es democratitza un món on augmenten els estats dictatorials, com s'ajuda als moviments democratitzadors, sense intentar dominar-los, com s'impedeixen els empresonaments, tortures i eliminació física de la dissidència, més enllà de la denúncia i les proclames de solidaritat. Com s'ajuda als demòcrates que pateixen persecució amb risc per les seves vides en indrets com Rússia, Iran i Afganistan. Aquests han estat els debat d'una cimera que ha passat desapercebuda. Les respostes a aquestes preguntes han de ser la base per una propera cimera. La democràcia és una causa global.