Claus de futur: programari polític lliure

11 de juliol de 2011
Una idea em ronda pel cap: associar la transformació política que reclama el moviment 15-M, a la llibertat que permet internet de crear un programa que pugui ser emprat i millorat per tots els usuaris.

El programari lliure se sotmet a quatre regles. Emprem-les tot substituint el concepte software pel de programa polític i observem el resultat: llibertat d’executar el programa polític per qualsevol propòsit; llibertat de veure com funciona el programa polític i adaptar-lo a les necessitats col·lectives (l’accés al codi font, –accés als perquè del programa polític- és un requisit); llibertat de redistribuir còpies del nou programa polític; llibertat de millorar el programa polític i distribuir-lo de nou amb les millores realitzades perquè la comunitat se’n pugui beneficiar.

Com funcionaria? Els programes polítics no serien ni permanents ni propietat de les direccions dels partits. Un militant, un simpatitzant, podria suggerir noves versions del programa. Si hi hagués prou massa crítica, el partit hauria de fer cas a les noves propostes. Tampoc un partit podria actuar de forma contrària al seu programa sense obtenir el mandat dels seus associats. Internet permetria que el procés fos públic i transparent alhora que ràpid. Les decisions estarien sotmeses a l’escrutini dels autèntics propietaris de la formació política: els usuaris-destinataris de la política.

Un exemple. Vivim amb indignació com els diputats no s’atreveixen a legislar sobre la dació del pis a canvi de donar per pagada la hipoteca. Estic convençut que si els programes dels partits fossin de programari lliure, la ciutadania militant o simpatitzant, hauria imposat que la dació fos possible ara mateix: hi ha cap dubte que la majoria entén que si justificades raons impedeixen pagar la hipoteca d’un pis, ni hauria d’haver prou amb tornar-lo per eixugar el deute? Podeu aplicar els exemples a la sanitat, a l’educació, al transport, al dèficit fiscal, al dret a l’autodeterminació, a tot allò que configura l’estratègia dels partits.

És fàcil concloure que una acció com la descrita adreça els ciutadans -programadors cap a un objectiu comú. I molta gent organitzada, amb una actitud proactiva, segur que té èxit amb tot el que es proposi.