Compromís amb Vilanova i la Geltrú (CVnG) és un partit polític que es presenta per primera vegada en unes eleccions, i que té com a únic centre d'interès polític la ciutat de referència. Com qualsevol altre dels gairebé mil municipis que hi ha a Catalunya, Vilanova i la Geltrú es caracteritza per unes especificitats conseqüència de la seva situació geogràfica, història, grandària, especialització econòmica. Ara i aquí, però, em centraré en un parell d'elements generalistes; que penso podem compartir siguem del poble o ciutat que siguem d'arreu de Catalunya.

CVnG no és una plataforma per fer carrera política en altres àmbits. Ni jo ni cap dels que integren la llista tenim aquesta intenció. Amb tot, sí que pensem que la política local no es pot sostreure dels problemes d'àmbit nacional o global. Una cosa és tenir com a únic centre d'interès polític, temporalment, la teva ciutat i una altra del tot diferent és fer veure que no existeix la part de la realitat que no t'agrada.

Fixem-nos com les dues principals forces polítiques del país tracten els maldecaps més grans que avui tenim els catalans. Els socialistes no parlen de l'atur i centren el seu discurs en les retallades d'un despietat president Mas. Contràriament, CiU balla la yenka quan ha de referir-se al futur immediat dels pilars bàsics de l'estat del benestar, i, això sí, emfasitza les xifres d'un atur que, certament, no para de créixer. El tacticisme de tots dos no passa desapercebut a gairebé ningú, però ells insisteixen en els seus mantres. De manera que la pregunta és: què hem de fer la resta de candidatures? Des de CVnG apel·lem al realisme. No ens valen les promeses quantificades de llocs de treball que després s'emporta el vent o els anuncis de model econòmic reconvertit en quinze dies.

Defensem la necessitat de reduir i reorientar la despresa pública i, en aquest sentit, entenem que una proposta realista seria, per exemple, destinar la totalitat del diner públic que l'Ajuntament aporta al consorci de televisió Canal Blau a un fons per a vilanovins i vilanovines en situació de vulnerabilitat social. Cal acabar amb les xarxes clientelars. Parlar obertament de la necessària reducció de la despesa pública passa per
distingir entre competències, per prioritzar-les i per argumentar que no tots podem tenir un hospital, un institut de secundària, una piscina coberta i climatitzada i un centre cívic polivalent a la cantonada de casa.

És cert que hi ha desafecció política però també ho és que en la precampanya hem trobat molta gent amb ganes de ser escoltada, de dialogar, disposada a debatre més que a aplaudir. És gent que entén que no es pot viure sempre a crèdit; que la política no ha deixar-se només en mans de polítics que n'han fet el seu modus vivendi. És la gent que ja ha fet el pas de la indignació a la proposta. Ciutadans que no volen resignar-se
més. Gent que es compromet sense res a canvi. Són els que ens animen a seguir endavant.