Els resultats de diumenge deixen perspectives llòbregues sobre el rebuig institucional als macroprojectes a Catalunya. El triomf d’Illa i la voluntat del PSC de fer govern en solitari, fent aritmètica de vots quan sigui necessari, deixa clar que una aliança amb Junts quan calgui arribar a acords sobre macroprojectes com el Hard Rock serà fàcil. Tot i el disbarat ambiental i social que suposa la proposta, els socialistes i postconvergents han donat suport explícit al projecte.
Aturar el Hard Rock és vital, però el repte va més enllà. El macroprojecte del Tarragonès s’ha tornat un símbol que encarna l’exhauriment d’un model que veiem arreu del territori. Encara que les institucions no responguin a les mobilitzacions ciutadanes, continuarem argumentant i organitzant-nos per a un canvi de model. Per als i les desafeccionades en el panorama postelectoral, cal recordar que la capacitat que tenim d’incidir en política no s’acaba en el moment en què dipositem la papereta: cal desenvolupar i enfortir respostes, i propostes no ens falten.
Des de l’Espai Zero Vuit, continuarem advocant per l’aturada del projecte del Hard Rock, i reiterarem la nostra oposició a esdeveniments com el de la Copa Amèrica. Davant la hiperturistificació i els macroprojectes que agreugen l’accés a l’habitatge (a les ciutats, àrees metropolitanes i a l’àmbit rural), tensen la provisió de serveis públics, i creen ocupació precaritzada, apostem per crear ocupació de qualitat, que millori l’equilibri territorial i alhora faci front a l’emergència climàtica. És necessari regular els preus de l’habitatge en temps de crisi al seu accés, o limitar els consum d’aigua a la indústria i al turisme en temps de sequera, però són mesures de mitigació de problemes que podem evitar d’arrel.
Davant l’esgotament del model productiu a Catalunya, cal apostar amb claredat per una política industrial que prioritzi objectius socials i que no es basi en correccions de fallades de mercat. Necessitem un canvi tecnològic que no estigui enfocat en l’estalvi del treball en el cicle productiu, sinó també en l’estalvi de capital i recursos materials, particularment els naturals. Cal impulsar sectors com la producció agroecològica, les cures, els serveis públics, les energies netes, i reduir i reconvertir aquells àmbits de la indústria catalana que més contaminen, com l’automoció, la petroquímica, la construcció o el turisme