És difícil per a mi posar-me a escriure un article després d'haver constatat definitivament que les CUP han actuat prioritzant l'eix esquerra-dreta per sobre de l'eix nacional. Tot està molt recent i tal vegada les meves reflexions acabin sent precipitades. Val a dir que la seva actuació no m'ha sorprès i en certa manera m'ha alliberat. M'explicaré. Per a una independentista el millor escenari seria que tots els independentistes féssim pinya amb l'objectiu d'assolir la independència de Catalunya.  A hores d'ara no entenc com, entre aquells que  treballem per aconseguir un estat, encara n'hi hagin que posin en dubte que el volem per millorar les condicions de tots els ciutadans de Catalunya. De tots. D'aquells que són els nostres contrincants polítics, també.

Tots els membres de les CUP, polititzats com estan i intransigents i dogmàtics com són la majoria, saben perfectament que no es poden assolir millores substancials per a les classes més desafavorides si continuem dintre d'un estat que ens maltracta, que no ens deixa prendre les decisions adequades i cada dia estreny més el setge per convertir-nos en súbdits més dòcils. Ells i elles han trobat un cap de turc i han dipositat totes les ires en contra del president Mas (en funcions). Ell, diuen, és el símbol de les retallades i el cap visible de la corrupció. S'han passat tres mesos erosionant la figura del president de la Generalitat i amb ell han desprestigiat la institució.

En la compareixença dels quatre membres que han aparegut per respondre les preguntes dels periodistes, a part de ser imprecisos, vacil·lants, incapaços de fer cap autocrítica han continuat amb el seu discurs de la dreta i de l'esquerra i de la necessitat d'eixamplar la base de l'independentisme. No sé si algun periodista els ho ha fet notar perquè tot estava tan mal muntat que no es podien entendre les preguntes dels periodistes, però crec que algú els havia de dir que és precisament el president Mas qui ha eixamplat més la base de l'independentisme. M'atreveixo a dir que sense les CUP podríem assolir la independència, sense la gent que representa Convergència, no. És una qüestió de números i de matemàtiques i de teoria de la probabilitat sembla que les CUP han aconseguit un nivell d'excel·lència fent possible quadrar els sís i els nos d'una manera exacta: 1515 i 1515. Matemàticament gairebé impossible, però amb voluntat i perseverança els militants i simpatitzants de les CUP ho van aconseguir. Per això en matemàtiques progressen adequadament.

Parlava que, en certa manera, la situació plantejada per les CUP m'havia fet sentir alliberada. Doncs sí. Perquè no em puc imaginar els 18 mesos que ens esperaven amb les CUP intervenint en totes les decisions que s'havien de prendre. Si ens han fet viure 3 mesos per decidir que no volien el senyor Mas com a president del nou govern i han hagut de reunir tots els militants i simpatitzants hores i hores, el que ens esperava hauria estat anar de ridícul en ridícul fins al final. I el que és més xocant és que deien que el QUI no era important... Francament un desgavell, això sí, d'esquerres.

Però hi ha futur per a l'independentisme i està en mans de tots els independentistes. 2.000.000 milions que han votat sí a la independència. Tots aquests i molts altres que hem de convèncer haurem de tornar a votar i, algú pot pensar que ens quedarem a casa?. Jo no m'ho puc imaginar. Enfadats, dolguts, tristos, però... anirem a votar. Per convicció, perquè som tossuts, per al present, per al futur... No ha canviat res. El panorama que ens ofereix l'Espanya que ha deixat les eleccions és per sortir corrents... així que, passem el dol, ara som una mica més savis, sabem amb qui podem comptar i amb qui no. Estic segura que molts militants de les CUP també faran pinya per afavorir un resultat que ens condueixi a l'objectiu que no ha deixat de ser el nostre: Viure en un estat sobirà i ser els responsables de les nostres decisions.