Per una vegada a la vida, no puc estar més d’acord amb Rajoy: certament, tots plegats, espanyols i catalans, necessitem en la política “una mica de mesura, sensatesa i sentit comú, perquè aquest espectacle que hem vist és lamentable”. Sàvies reflexions, Mariano!

Però calla, que ara em diuen que el president espanyol no es referia a les paraules d’Enric Millo de la setmana passada, relacionant la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel·les amb la desgraciada mort d’una nena a Blanes. Tampoc a les més recents del vicesecretari popular de Comunicació, Pablo Casado, titllant d’autoritària i xenòfoba la intenció del govern català de posar les urnes per tal que els ciutadans puguem decidir lliurement el nostre futur.

El cap del govern espanyol ni tan sols feia referència a la galdosa actuació dels últims dies del seu líder a Catalunya, Xavier Garcia Albiol. I és una llàstima, perquè la manca d’aquestes qualitats –mesura,sensatesa i sentit comú- és un dels trets identificatius d’un polític que ha fet de l’estirabot la seva línia política i de l’insult i el menyspreu  el seu ideari.

La seva resposta als insults racistes rebuts per la regidora de Badalona Fàtima Taleb hauria de formar part del manual dels despropòsits. Però vaja, només n’és una més. L’any 2006 ja va agredir un manifestant que protestava en un acte del partit Popular. I cinc anys més tard va ser denunciat per repartir uns tríptics en què vinculava sense embuts els romanesos amb la delinqüència. I encara, el seu lema de la campanya per a les municipals del 2015 va ser "Limpiando Badalona". Si hi ha un foc, Albiol corre a llençar-hi benzina.

Però és clar, el líder del sisè partit català, l’home que va no va arribar ni al 8,5% de vots a les últimes eleccions al Parlament, no és un cos estrany dins d’un col·lectiu que va tenir com a fundador, líder i president d’honor un individu que va participar en consells de ministres franquistes on es van signar penes de mort, com la del dirigent comunista Julián Grimau.

El PP, a diferència del que passa en altres estats europeus, ha evitat la irrupció dins de l’arena electoral de l’extrema dreta. Perquè? Perquè dins seu ja hi viu l’extrema dreta. I ben còmodament, per cert, oi Albiol? Febles i sol·lícits  amb els poderosos i implacables amb els febles, amb els diferents. És ben bé allò que no es pot comparar un moro de merda amb un senyor àrab. Molta altura física i poca altura ètic.