Aquesta setmana passada es va presentar un acord de full de ruta cap a la independència. Com tot acord és normal trobar-hi virtuts i alhora mancances, però si una part m’agrada és que posa ja un termini: 18 mesos després del 27-S.

No és casual que l’acord hagi arribat pocs dies després d’unes declaracions de Mariano Rajoy afirmant que en relació al procés d’independència de Catalunya “Las cosas están como están, bastante más serenas que hace un año. Démosle tiempo al tiempo, porqué dentro de un año las cosas estarán más tranquilas que hoy”.

El temps permetrà observar el gravíssim error comès per Oriol Junqueras el passat desembre rebutjant la proposta del president Mas de llista unitària de país a les properes eleccions. Aquell trencament d’una proposta de país va posar al descobert les moltes misèries de la nostra política, la preeminència dels projectes personals per damunt dels col·lectius, la defensa dels interessos de partit per damunt dels interessos de país.

Costa trobar persones que es posin al servei del que cal a tothom i no del que els convé a ells. I no costa trobar exemples del que fan ben al contrari. A tots ens resulta evident que Duran Lleida és la mena de personatge que sempre i en totes les seves decisions persegueix protegir els seus interessos personals i no els de Catalunya. Què dir de la Sánchez Camacho o de l’Albert Rivera. Però, és estranya aquesta actitud entre els nostres líders independentistes? No, tampoc. Aquesta és la gran esperança de Mariano
Rajoy.

Aquests 18 mesos després del 27-S no acceptaran excuses. Algú intentarà que després d’aquest 18 mesos en vinguin encara 18 més, però ara ja quedarà tot al descobert; qui tingui un compromís amb la llibertat i la dignitat del poble català voldrà ser-hi i qui tingui un compromís amb qualsevol altra cosa segur que trobarà una excusa per decantar-se’n.

Les últimes declaracions d’en Rajoy (enèsim intent de fer por) donen sentit al moment en que ens apropem: “Europa no va a aceptar una declaración unilateral de soberanía de nadie”. No és cap casualitat que aquest i no cap altre sigui el nostre únic camí cap a la independència. Tampoc és casualitat que quan les coses es posen serioses alguns dubtin i els tremolin els compromisos.