Qui més parla del principi de legalitat més ens fa sospitar que no vulgui violar-lo. Parlen de pluralisme polític i veten “expolítics” als mitjans públics (“ex” des de quan? I “polític” què vol dir?), reparteixen el pastís mediàtic entre els que ja hi són, i en raó dels escons obtinguts, no de la notícia, i mai han pensat a renunciar als diners que, pel fet de ser-hi, els hi pertoquen i els hi asseguren repetir. Esquena contra esquena, tots ells, sense diferència, batallen per cadires front al cúmul d’ignorants que som el món.

Els mateixos que parlen de la defensa dels drets dels treballadors, constitucionalment consagrats gràcies a la lluita passada de sindicats compromesos, fan avui magre favor a la causa laboral, enfrontant els que treballen amb els que busquen feina, i protegint en exclusiva els seus alliberats. Com els que diuen parlar en favor dels pàries de la terra, que han permès a les seves files, des de Solchaga cap aquí, gent que ha fet la panxa gran i la bossa plena a costa de l’erari públic, amb voluntats privades d’enriquiment injust de la mateixa alçada que els de l’oposició ideològica. No hi ha color en això i la culpa la tenim els votants justificant a uns i a altres, fent ulls clucs davant d’aquests  i aquells, o creient que l’abstenció és refugi de la nostra virtut immaculada.

Partits de la regeneració farcits de gent que porta vivint d’aquesta història tota la seva vida, moviments alternatius sense més recerca que la corresponent subvenció per ser la seva una qüestió d’”interès general”: el sionisme de pro, el palestinisme pasteler, la recentralització d’Espanya , una Europa merkeliana o la bicicleta que sols va de baixada...

En teníeu poc? Doncs si res ens quedava per veure, el Govern es treu de la màniga un codi de bones pràctiques dels governants tres setmanes després d’indultar-ne dos que havien estat condemnats justament per això. Quan ja se’ls veu el llautó, en fan una reforma innòcua i a seguir. No calien més lleis sobre malversar, falsejar i mentir, sols les han de complir.

PS: Per canviar de xip (o no?) m’ha fet riure molt (és un dir) això que corre per la xarxa de la hipoteca Espanya..