Assegura Ciutadans que estan d’acord en treure el cos de Franco del Valle de los Caídos però que així no. Que resulta que el decret amb caràcter d’urgència no calia. És a dir, que sí però que ara no, que hi ha coses més importants.
Ignoro si aquestes coses més urgents a les que es refereixen consisteixen a treure llaços grocs dels carrers o a destruir la immersió lingüística a les escoles. És obvi que en un país unes coses corren més pressa que unes altres però n’hi ha que són de justícia, com la retirada de les restes del dictador. I sempre hi ha haurà una causa major i més justa sobre la que treballar, però farien bé els partits polítics de fugir de la demagògia encara que sigui només aquest cop. Evidentment lluitar contra la pobresa o el canvi climàtic són polítiques que, a la pràctica, són més urgents i necessàries. Però si votem un govern i tenim tot un consell de ministres és perquè esperem que es puguin fer càrrec de més d’un tema alhora.
I més encara: retirar els honors funeraris a un dictador posa els fonaments sobre els quals tirar endavant la resta de polítiques i assentar la democràcia. Treure el cos de Franco pot no semblar una urgència, però estableix les bases d’un estat real de dret a partir del qual lluitar per millorar la vida dels seus conciutadans.
També al·lega Cs que la retirada de les restes mortals es fa per enfrontar els espanyols enlloc de reconciliar-los: és el bonisme mal entès, la necessitat de tenir a tots contents i evitar, sempre que es pot, renegar de la dictadura. Un informe de la BBC diu que el manteniment del Valle de los Caídos costa 400.000 euros a tots els contribuents, estiguem d’acord o no amb la seva existència i amb el que representa. Amb més de 33.000 cossos enterrats, està qualificat com la fossa comuna més gran de l’Estat i ja és hora que deixin d’estar presidits per un dictador miserable.
Una ullada simple a Google em serveix per veure que la seva neta, Carmen Martínez-Bordiú, ha decidit marxar a viure a Portugal perquè no pot més i es veu que la vida se li fa molt dura a Espanya: que si ara volen desenterrar l’avi, que si li volen expropiar el Pazo de Meirás... Mentrestant, el seu fill i besnét de Franco, Lluís Alfons de Borbó, passa plàcidament l’estiu a Sotogrande, un lloc on –pel que es veu al vídeo que he trobat– no sembla que els estiuejants passin moltes penes.
No soc partidària d’acusar els descendents d’algú només perquè portin la seva sang. No són els gens els que ens han de fer jutjar una persona, sinó les seves accions. I el cosí de l’actual rei d’Espanya, i pretendent a la corona francesa, Lluís Alfons, serà el proper president d’honor de la Fundació Francisco Franco. És a dir, que no solament no renega del que va fer el seu besavi, sinó que vol contribuir a recordar-ho. Espero que el proper titular que llegim sobre aquesta família no sigui on passen les vacances o a quin pis de luxe s’han mudat, sinó que els han donat les restes del besavi i que s’han d’afanyar a trobar-los un lloc (privat) on desar-les. Ara sí, amb urgència. Que aquest afer ja fa pudor.