La Generalitat ha perdut l’alè. Aquella administració jove que va créixer amb empenta innovadora i compromís nacional durant els anys vuitanta i noranta, ha esgotat tota la inèrcia. El govern que liderava les regions de la UE, el que s’asseia entre els Quatre Motors d’Europa, ha deixat de ser una administració capdavantera. Avui es governa d’esma. Falta energia i falten idees.
Tot falla. El sistema escolar, la xarxa sanitària i els mitjans públics, tres exemples d’excel·lència que van transformar el país, són avui una ombra del que van ser. Agències innovadores com Acció, el Servei Català d’Ocupació (SOC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), han acabat convertides en caixes negres orientades cap endins. Protegides de qualsevol intent de reforma per lògiques internes i jocs de poder que cap conseller gosa enfrontar.
Milers i milers de treballadors públics que es van incorporar a l’administració catalana fa més de trenta anys estan a punt de jubilar-se. La Generalitat necessita un reset, un nou començament. La renovació d’una part important de la seva plantilla els propers anys és una oportunitat per fer-ho si es generen dinàmiques noves.
Calen idees, però també caldrà energia i atreviment. Recomençar amb un nou pressupost de base zero, alliberat dels compromisos del passat per tornar a pensar el país des de les necessitats d’avui i de demà. Deixar de valorar el compromís i la importància d’una administració pels diners públics gastats i el nombre de treballadors públics en nòmina. Fer-ho seguint l’impacte de les seves polítiques, i aprofitant tot el potencial multiplicador de la tecnologia. Saber créixer en valor sense multiplicar pressupost i deute.
Aconseguir una nova empenta que superi la tristor actual demana una idea potent que faci de motor d’aquesta nova etapa. La descentralització de la Generalitat pot ser aquesta palanca. Una oportunitat per reinventar l’administració i reconnectar-la amb la realitat del país.
Fer-ho per obrir finestres a la creativitat guanyant responsabilitat i capacitat d’acció des de la proximitat. Fer que les polítiques públiques s’ajustin millor a les necessitats concretes de cada regió del país. Aportar aire fresc, trencar rutines i engegar una nova empenta col·lectiva.
La Generalitat va néixer amb esperit centralista per imitació de l’Estat i perquè la dimensió del país ho permetia. També ho va fer per guanyar gruix en defensa de l’autogovern, en un moment en què el volum i la capacitat eren molt limitats. Avui el moment és un altre, l’administració catalana és una estructura amb més de quaranta mil milions de pressupost i dos-cents cinquanta mil treballadors. Un projecte madur que es pot permetre obrir-se al país sense perdre gruix i rellevància.
Descentralitzar la Generalitat pot donar a l’administració catalana l’empenta renovadora que necessita. Regionalitzar polítiques, competències i funcions per adaptar-les a la realitat diversa del país. Guanyar capacitat de decisió i acció en l’àmbit regional. Apropar les solucions als problemes, però, també i sobretot, trencar inèrcies passives i engegar un nou impuls creatiu.
Les dificultats hi són, clar: de la impossibilitat per construir majories i consensos polítics a la resistència sindical, passant pels dubtes sobre el mapa de regions. Hi haurà obstacles, segur, però el risc més gran per la Generalitat reumàtica d’ara mateix seria no fer res. Un nou impuls és indispensable i, descartat l'avenç de sobirania a curt termini, la regionalització de l’autogovern la millor palanca per aconseguir-lo.