La resposta del govern espanyol a la convocatòria legal de la consulta –amb la rendida complicitat del PSOE- ha estat impugnar la llei davant el Tribunal Constitucional, amb l'efecte automàtic de la seva suspensió en acceptar-se el recurs. Com a conseqüència de l'actitud tancada i dubtosament democràtica de les institucions espanyoles ens trobarem davant d'un gran atzucac: la voluntat dels ciutadans de Catalunya, reiteradament avalada per les urnes, per una sòlida majoria parlamentària i per un amplíssim suport cívic i social, topa de front amb la intransigència constitucional.
Es evident que la prohibició de la consulta, més enllà de deixar en evidència als grans partits espanyols, no significa el punt i final de les legítimes demandes catalanes. No serè jo qui avanci aquí la resposta que cal donar a l'Estat per fer possible la celebració de la consulta... De pistes no cal donar-ne ni una! Voldria més aviat parlar de l'administració del dia a dia, mentre totes aquestes facècies van fent via.

La societat catalana està avesada d'ençà el 12 de setembre del 1714 a espavilar-se tota sola. Sap per experiència que l'Estat espanyol mai ha jugat a favor dels interessos dels ciutadans de Catalunya. A voltes simplement no ha escoltat les nostres demandes, a voltes s'ha dedicat amb especial fruició a perjudicar-nos. D'exemples n'hi ha molts i de l'alcada d'un campanar!

Per això crec que convé aprofitar aquestes setmanes clau per fer una tasca de pedagogia amb l'objectiu de poder arribar a tothom. Explicar a través de les polítiques socials que significa disposar d'un estat propi, que representa per a cada colectiu un nou marc administratiu. Relatar que l'economia de les empreses i dels ciutadans pot millorar molt i que les amenaces d'exclusió sideral no tenen cap mena de base sòlida. Posar exemples que la gent entengui, com la discriminació entre les Rodalies de Madrid (les millors del món) i les de Barcelona que cada dia perjudiquen a milers d'usuaris o com la xarxa viària injusta on nomès uns quants paguem peatge, mentre que regions senceres de les Castelles no saben ni que és una cabina de peatge. I fer-se valer les excel·lències del nostre model educatiu basat en la cohesió social i el coneixement de la llengua pròpia...

Aquesta és una tasca apassionant en la que hi podem participar tots. Construir un país nomès es possible amb la implicació de la majoria de la gent. Fem-ho!