Un reguitzell de polítics, opinadors, i propagandistes, amb més fal·lera que encert, proclamen d'un temps ençà que, si Catalunya s'independitza, els nacionals de l'Estat català que tinguessin la nacionalitat espanyola la mantindrien. Res no diuen, però, sobre el manteniment d'altres nacionalitats, curiós oblit que afecta pel cap baix a un milió de catalans amb nacionalitats no espanyoles. Addueix el cor dels conservacionistes de la nacionalitat espanyola que, segons la seva Constitució, cap espanyol d'origen en pot ser privat, argument fal·laç a la llum de la legislació espanyola vigent.

Si avui mateix s'esdevingués la independència, com afectaria a la nacionalitat espanyola dels que en prenguessin la de l'Estat català independent? Ho regulen dos articles del Codi Civil espanyol:

Article 24:

"1. Pierden la nacionalidad española los emancipados que, residiendo habitualmente en el extranjero, adquieran voluntariamente otra nacionalidad... La pérdida se producirá una vez que transcurran tres años, a contar, respectivamente, desde la adquisición de la nacionalidad extranjera o desde la emancipación. No obstante, los interesados podrán evitar la pérdida si dentro del plazo indicado declaran su voluntad de conservar la nacionalidad española al encargado del Registro Civil".

Article 25:

"1. Los españoles que no lo sean de origen perderán la nacionalidad: (...) b) Cuando entren voluntariamente al servicio de las armas o ejerzan cargo político en un Estado extranjero contra la prohibición expresa del Gobierno".

Queda clar que els nacionals catalans que tinguessin la nacionalitat espanyola la perdrien als tres anys d'haver pres la catalana, perquè no hi hauria llavors cap Registre Civil espanyol on poguessin declarar la seva voluntat de conservar-la: si Catalunya és independent, els registres civils que ara n'hi ha ja no serien espanyols sinó catalans.

Espanya, Estat sobirà, podria a més canviar el seu Codi Civil per declarar renunciants a la nacionalitat espanyola tots els que prenguessin la catalana, ipso facto i sense esperar al termini de tres anys suara esmentat ara establert. També podria signar un tractat de doble nacionalitat amb l'Estat català independent, si aquest també en volgués. A la discreció del lector roman esbrinar quina acció espanyola li apar més versemblant.

Res d'això depèn del reconeixement o no de la independència de Catalunya per Espanya, irrellevant a efectes de la pèrdua de la nacionalitat espanyola pels que "adquieren voluntariamente otra nacionalidad": Espanya no incompleix la seva Constitució privant de la seva nacionalitat a espanyols d'origen, simplement, ja en l'actualitat, fa el truc de declarar-los renunciants.

No és l'engany base sòlida per bastir un nou Estat, i engany és dir que Espanya permetrà que els nacionals de l'Estat català independent mantinguin la nacionalitat espanyola. Només fóra possible si Espanya canviés la seva vigent legislació per afavorir l'Estat català independent.

No cola ni com a il·lusió.

* Article signat també per Maria del Mar Miralles-Pomerol