Avui dia es fa una mica difícil parlar de les diferències entre dretes i esquerres. De fet, tant entre els primers com els segons hi pot haver gent i actituds progressistes o conservadores. Tanmateix, i més enllà de la retòrica dels noms, crec que hi continuen havent algunes diferències entre uns i altres. Aquestes diferències tenen a veure, crec, en la posició que s’adopta en relació a la igualtat i respecte a la llibertat. A més, en el cas de les persones que es dediquen a la cosa pública (i crec que també s’hauria d’aplicar, almenys en part, als que es dediquen als afers privats) és important considerar alguns altres valors que alguns teòrics actuals de la política han anomenat republicans o neorepublicans.

En aquests casos, complexos, crec que és bo veure que hi diuen els clàssics. Un d’ells, sens dubte, és l’italià Norberto Bobbio que el 1994 (posteriorment reeditat) publicava el seu llibret Destra e sinistra. Resumint molt, per Bobbio el que permet distingir la dreta de l’esquerra és la postura en relació a la idea d’igualtat o de justícia. Així, a l’esquerra hi tindríem les doctrines i els moviments igualitaris i a la dreta els no igualitaris. Evidentment, entre l'igualitarisme total i el seu contrari màxim hi ha moltes posicions intermèdies que poden complicar enormement el tema. Tanmateix, Bobbio considera un altre factor que li permet distingir tant a la dreta com a l’esquerra entre les actituds moderades i les extremistes. Aquest factor és la postura en relació a la idea de llibertat. Així, entre els moderats hi hauria els partidaris de la llibertat, llibertaris o demòcrates i els extremistes serien els que estan contra la llibertat, autoritaris o totalitaris. Òbviament, la realitat és més complexa i diversa però, tanmateix, la combinació d’aquests dos criteris ens dóna una primera aproximació força acurada al tema.

Per tant, podem classificar les doctrines i els moviments polítics en quatre grans grups. Primer, a l’extrema esquerra hi ha les doctrines i moviments que són a la vegada igualitaris i autoritaris; entre els exemples històrics o actuals hi hauria el jacobinisme, l'estalinisme, les altres variants del marxisme totalitari. Segon, al centre esquerra hi ha les doctrines i moviments que són igualitaris i llibertaris, el que en la tradició italiana es coneix com a “socialisme liberal” (Partito d’Azione), que podrien representar alguns partits o moviments socialdemòcrates actuals, i que a Catalunya van representar per exemple Acció Catalana, o en part ERC a diferents etapes de la seva història. Tercer, al centre dreta hi ha les doctrines i moviments què són simultàniament llibertaris i no igualitaris; són demòcrates, normalment conservadors i partidaris de la igualtat només davant de la llei (igualitarisme mínim). Quart, a l’extrema dreta hi ha els moviments i doctrines antiliberals i no igualitaris, dels que el nazisme, el feixisme o el franquisme en són exemples clars.

Ara bé, més enllà de la classificació de Bobbio, crec que hi ha altres valors que també cal tenir en compte a l’hora de jutjar les actuacions o doctrines dels que es dediquen a la cosa pública (i crec que també s’haurien d’aplicar, almenys en part als que es dediquen als afers privats). Són els que alguns teòrics del republicanisme (per exemple, Pocock, Skinner, Pettit, Viroli, entre d’altres) han anomenat valors republicans. Així, parlen del bé comú, que significa aconseguir el bé públic dels ciutadans que volen viure lliures. Una llibertat que vol dir absència de dominació o dependència i poder viure sota el govern de la llei, una llei universal i no arbitrària. És important, també, la virtut civil, el voler i saber viure com a ciutadans amb dignitat, per servir el bé comú. La justícia és el bé comú més important i significa garantir condicions de vida dignes (dret al treball i drets socials) i igualtat de drets civils, polítics, econòmics i socials. També parlen del patriotisme civil (republicà) que busca i practica l’experiència de la igualtat, busca la lleialtat no ètnica a una pàtria concreta i insisteix en la pràctica del laïcisme, de la separació entre la vida religiosa i la vida civil. El bon govern, que significa una divisió de poders adequada i estricte, és un altre dels valors importants.

Crec que un esforç en posar a la pràctica aquests valors reivindicaria i donaria prestigi a les persones, doctrines i moviments que es dediquen a la cosa pública, i també als que treballen en afers privats, especialment quan tenen repercussions públiques o col·lectives importants (financers, dirigents de grans empreses, ONG, etc.).