Amb permís de l'històric judici del Suprem al Fiscal General de l'Estat (Bernat Surroca us explica bé què hi ha al darrere de la causa contra Álvaro García Ortiz), avui és també un dia clau amb dos punts d'atenció al País Valencià. Al jutjat de Catarroja declara la periodista Maribel Vilaplana, que va compartir amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, el llarg dinar al Ventorro el dia de la dana mortal que va segar més de dues-centes vides. Una gestió més àgil i eficient de les emergències hauria evitat moltes morts. Vilaplana està obligada a dir la veritat i hauria d'aclarir en quin estat es trobava el cap de l'executiu quan es van alçar de la taula, com va rebutjar les trucades de la consellera que dubtava sobre si enviar o no alertes, o què va dir quan li va ensenyar vídeos dels estralls a les comarques interiors. Marc Orts repassa en aquesta informació algunes de les preguntes que haurà de respondre.
Mazón està sol i la periodista -que ha passat un mal any i un cap de setmana també dolent- li pot donar el toc de gràcia i el seu partit, el PP, ja ha decidit que no vol que segueixi, espantat com està pel malestar ciutadà que s'ha plasmat al carrer i al funeral. I aquest és l'altre focus d'atenció. Ahir al vespre Mazón i Alberto Núñez Feijóo, que fins ara ha actuat amb poca determinació i esperant que el temps posés les coses a lloc -cosa que no sol passar-, van parlar i avui el cap de l'executiu valencià ha d'aclarir alguna cosa. Ha assumit que no repetirà de candidat i que deixarà de liderar el partit i que es dedicarà a viure de les prebendes que li donarà la condició d'expresident. Però no se sap com serà el seu relleu.
La direcció estatal vol que el succeeixi l'alcaldessa de València, María José Català, que encara no vol fer el pas i tem perdre la vara del cap i casal. El partit al País Valencià, especialment el de les comarques centrals, prefereix que ho faci Vicent Mompó, president de la Diputació i alcalde de Gavarda. La diferència és de preferències i de ritmes. Optar per Mompó, que ja no és diputat, vol dir dissoldre les Corts i convocar eleccions, i fer-ho per Català no necessàriament, perquè té escó. Passa, però, que necessitaria els vots de Vox, beneficiària d'allargar la vida útil de Mazón. Encara hi ha una tercera opció, una presidència interina de Juanfran Pérez Llorca, portaveu a les Corts. Al PP no li convé anar ara a les urnes, però menys encara un viacrucis en forma de debat d'investidura amb l'extrema dreta matant-lo a pessics.
El problema no és com aparten a Mazón, cosa que haurien d'haver fet fa mesos després de constatar la seva negligència i que fracassés el seu penós intent de centrifugar culpes a altres administracions. El problema és estructural i es diu PP, es diu dreta valenciana. Quan no han sigut corruptes (fins i tot amb la visita del papa van posar la mà la caixa a banda de les mil i una trames que han esquitxat els seus dirigents) ha estat la destrucció del territori amb projectes megalòmans i urbanisme per enriquir els de sempre o la confrontació identitària intentant convertir en folklòrica la llengua i la identitat del poble valencià. I sempre amb la constant mala gestió. Es pot preguntar a les víctimes de la dana, però també a les de l'accident del metro de València o els usuaris els serveis públics.
És possible que, al País Valencià, l'esquerra no hagi trobat el to, que s'hagi desdibuixat massa, que el tracte del govern espanyol no hagi posat fàcil consolidar-la i que, malgrat excepcions com les que hem viscut darrerament a Holanda o a Irlanda, bufin temps molt de dretes. Però és lícit preguntar-se què més ha de passar perquè la ciutadania els enviï al racó. Perquè no, el problema no és Mazón per més que ara el relat intentarà convertir-ho en un tema personal. Són el PP i Vox, que n'és un fill bord i que tampoc ofereix l'horitzó que es mereix una ciutadania massa castigada i enganyada.
Avui no et perdis
- Canal Madrid: Salvar el PSOE, l'última bala de Pedro Sánchez; per Roger Pi de Cabanyes.
- Entrevista: Joan Puigcercós: «La gran retallada de l'Estatut va ser el pacte Mas-Zapatero, i ha passat més desapercebuda que la del TC»; per Ferran Casas i Manresa.
- Què passa a Barcelona amb l'IBI? L'impost més important que tensiona negociacions a l'Ajuntament; per David Cobo.
- Entrevista: Modest Guinjoan: «El Hard Rock només garanteix retrocés social i l'ampliació del Prat no té sentit»; per Pep Martí Vallverdú.
- Els límits i conseqüències del true crime: «El relat no l’escriuen les víctimes»; per Pau Espí.
El passadís
Fa unes setmanes hi va haver un cert rebombori a Barcelona per la intenció d'uns empresaris d'obrir, a la plaça Francesc Macià de Barcelona, un nou restaurant que volien batejar com a Sotelo. El nom evocava l'antiga denominació de la plaça, que el franquisme va batejar com a José Calvo Sotelo, en record al polític de dretes assassinat poc abans del cop militar de 1936. Alguns articulistes ho van celebrar i altres hi van veure una nova mostra del desacomplexament de la dreta espanyolista de l'upper Diagonal.
El local, que abans era la sabateria Padeví i fins ara la fruiteria i restaurant Camarasa, que va entrar en concurs de creditors, havia estat traspassat al restaurador i empresari de les criptomonedes Álex Fernández, que té com a inversors Javier Palomino i TIto Bosch. Però al final han canviat d'idea per evitar controvèrsies i ara expliquen que Sotelo era només una opció per al nou restaurant i bar de copes i que, de fet, no sabien massa bé ni qui era el polític de la dreta espanyolista, però que en els seus cercles encara es refereixen així a la plaça. Fa uns dies que està obert i finalment han optat pel nom Mery, el que tenia el local quan va obrir com a cerveseria el 1935. Molt millor, sincerament.
Vist i llegit
La setmana passada va fer 177 anys del primer viatge en tren al nostre país, que va ser entre Barcelona i Mataró. L'efemèride va ser l'excusa perquè l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona lluís el seu fons d'arribades i sortides de les estacions de la ciutat. Ho va fer en un recull a Instagram de fotos de Josep Postius, Carlos Pérez de Rozas o Josep Domínguez. S'hi pot veure Lluís Companys, Celia Gámez, Albert Einstein, o els voluntaris catalans de la División Azul anant a combatre al costat dels nazis. Les podeu veure aquí.
Pilota a l'olla
La setmana se li havia fet llarga al Barça després de la derrota al Bernabeu, però la victòria contra l'Elx al Lluís Companys va oferir bons detalls i va tranquil·litzar una afició que pateix. El joc pobre, la incertesa de la tornada al Camp Nou o el discutible procés de maduració de Lamine Yamal, que ahir es va retrobar amb el gol, tenen angoixats als culers. El Barça continua, però, aspirant a tot mentre que a l'Espanyol se li complica segui a la zona després de la derrota a Vitòria i el Girona segueix pel camí de l'abisme.
[Si t'ha agradat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
