MADRID | Si el pla A de Pedro Sánchez és esgotar la legislatura i revalidar un govern de coalició, el pla B és salvar els mobles del PSOE a les pròximes eleccions. Ferraz somnia a recuperar terreny per esdevenir primera força en unes generals, encara que la victòria no vagi acompanyada de la possibilitat de tornar a construir una majoria d'investidura. "Podem fer el sorpasso, ho tenim en vot directe", diu un diputat socialista al Congrés. Els sònars del PSOE detecten un 15% d'indecisos del bloc progressista que seran determinants. Alerta també sobre el vot femení, més procliu a les esquerres.
La recepta passa per la polarització. Davant l'amenaça d'un govern ultra, Sánchez aglutina vot de l'esquerra i vampiritza els socis, com ja va passar el 23-J. I a l'altre bàndol, l'ascens de Vox i la llei d'Hondt castiguen les opcions dels populars. Una segona posició del PP, encara que fos per un únic escó, deixaria el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo a la corda fluixa i -en cas de sobreviure al seu propi partit- l'obligaria a buscar en desavantatge un acord amb Santiago Abascal per poder arribar a la Moncloa. Un govern de perdedors, just el que ha estat criticant a Sánchez els últims anys.
Per al PSOE, l'escenari d'una victòria sense possibilitat de governar suposaria un final d'etapa, però permetria que Sánchez pilotés la successió. Una derrota sense pal·liatius deixaria els socialistes en un buit. Després de la seva caiguda i ascens com a secretari general del PSOE, el president espanyol ha reduït la dissidència interna a la mínima expressió, i els sospitosos habituals -com Emiliano García-Page- no disposen d’un corrent sòlid per prendre el relleu.
L'ocàs de la legislatura esperona els desmarcatges
Sánchez esquiva una i altra vegada la seva caiguda. Ho va fer el 23-J, quan tots els astres pronosticaven una majoria de PP i Vox. I ho va fer dijous al Senat, quan va sortir indemne de l'emboscada que el PP havia preparat durant un any i mig. Un foc d'encenalls que només va posar de manifest les presses i els nervis a les files de Feijóo, que necessita projectar la sensació d'unes eleccions imminents per mantenir el PP cohesionat a l'entorn del líder.
Però Sánchez ja fa temps que va esgotar les seves set vides, i -malgrat que la Moncloa ho nega i fingeix tranquil·litat- l'adeu de Junts ha obert un forat seriós al manual de resistència. No és que no hi hagi pressupostos, que ja se sabia. Ni tampoc que el setge judicial afecti l’executiu. És que ja no pot vendre cap escenari d'estabilitat, i els socis s'ensumen que pitjarà el botó electoral quan li convingui.
S'inicia l'ocàs del mandat i una era de desmarcatges. Ja ho havia fet Podem, que després d'abandonar el grup de Sumar ha optat per operar en solitari convençut d'un avançament electoral. Després Compromís, que va trencar amb Yolanda Díaz al Congrés per preservar el seu espai. I a l’adeu de Junts s'hi sumen les pressions del PNB, que s'afanya a tancar transferències abans d'una hipotètica convocatòria electoral. La portaveu dels nacionalistes bascos al Congrés ho va deixar clar dimecres a la sessió de control. Sense Junts, va dir, la legislatura es troba "en una fase d’agonia".
Només Sumar i ERC mantenen el rumb en paral·lel al PSOE. Díaz per guanyar temps i provar de revifar la seva plataforma. ERC perquè es troba en plena negociació del nou sistema de finançament autonòmic. Els republicans auguren un acord "històric". Però el temps s'esgota i María Jesús Montero no troba la clau per convèncer la formació d'Oriol Junqueras sense torpedinar les seves opcions com a candidata del PSOE a Andalusia. Tard o d'hora uns i altres hauran de decidir si volen arribar a la foto finish de la convocatòria electoral al costat dels socialistes.
S'obre cicle electoral
Però per arribar a unes generals, primer caldrà superar la marató de cites autonòmiques dels pròxims 12 mesos a Extremadura (21 de desembre), Castella i Lleó (març), Andalusia (maig) i potser l'Aragó. El PP governa a tots aquests territoris, i Feijóo ha donat ordres d'evitar un superdiumenge electoral. A la seu de Génova volen utilitzar els comicis per desgastar Sánchez per fascicles, i així també evita que Abascal tingui la possibilitat de convertir la cita en una campanya estatal.
Amb tot, el PP corre riscos evidents en aquest cicle electoral. Tret d'Extremadura, on María Guardiola pot obtenir sense problemes la majoria absoluta, el PP no les té totes per obtenir més de la meitat dels diputats a Castella i Lleó i Andalusia. Especialment a la primera comunitat, on després dels incendis d’aquest estiu Alfonso Fernández Mañueco podria quedar per darrere el PSOE i dependre de Vox per governar. Juanma Moreno ho té millor, però ha perdut suport a les enquestes fruit dels cribratges de les mamografies.
Feijóo cuina la caiguda de Sánchez conscient que la tensió que imprimeix a la política espanyola alimenta Vox. Fa dos anys, Sánchez va salvar la Moncloa gràcies als pactes PP-Vox a les autonomies. Ara, el líder popular haurà de trobar nous remeis que li evitin l'efecte boomerang de la polarització.
