Mentre els darrers deu-vint anys la dreta mundial ha patit escissions del neoliberalisme clàssic a mesura que ha vist que la Xina li menjava la torrada, a casa nostra, que som tots plegats lentets amb les tendències polítiques (força més que Espanya, per cert), estem atrapats en el temps amb la lògica del govern dels millors i personalitats com ara Mas-Colell encara donant-nos lliçons avui en dia. El perfil de Mas-Colell és el més paradigmàtic d'explicar: Un tipus de gestor que el catalanisme del centre a la dreta s'empassa acríticament, un senyor que decidí parlar-li castellà al seu fill -sent ell catalanoparlant- fet passar per hereu de Pujol, un suposat catalanista que quan va tocar poder va forçar un estil de retallades antinació eliminant l'importantíssim canal juvenil 3XL i que decidí vendre's tot d'edificis històrics de la Generalitat al centre de Barcelona a fons inversors i turístics que han diluït encara més la capital.
Mas-Colell és el paradigma de la nostra dreta disfuncional, amb deixadesa analítica sobre què es cou a les escoles, als barris i pobles o sobre la vida dels nouvinguts, i que va insinuant que a Catalunya hauríem de ser 9 milions demà passat venent-nos la política aznarista vint anys tard com si fos una novetat hardvariana. En resum, el topiquíssim polític benestant que ho decideix tot amb Excels autoafirmatius, és incapaç de traslladar-ne les conseqüències sobre el terreny i que ens hem d'empassar perquè ha fet carrera universitària a l'estranger i té un cognom català.
Tota aquesta patuleia viuen tan bunqueritzats en el seu benestar que no s'han assabentat que el món, també la dreta, ha fet un gir cap al control de les externalitats generades pel lliure mercat. Això és: economia de mercat i proteccionisme, per exemple, dels sectors interessants com ara la indústria i la tecnologia amb ajudes estatals (tractar a la Xina de dolentota, però xips estatals americans, França robant-nos la Nissan a la cara amb ajudes governamentals...) i deixar d'apostar per un creixement acrític que la mà d'obra de països més pobres que el teu (el que sigui) ja omplirà. Vol dir això que la dreta mundial és ara decreixentista? No. No siguem infantils i no ridiculitzem l'anàlisi. Els discursos de dretes post-Bush, molts acompanyats de xenofòbia, però molts altres només acompanyats d'interessos de classe i conservadorisme, han arribat fa temps a la conclusió que el lliure mercat porta a un creixement caòtic difícilment monetitzable i que volen un altre tipus de creixement.
Aquesta pregunta de "quin creixement ens interessa?" que ha fet guanyar eleccions als Estats Units, a Catalunya no s'ha pogut ni plantejar perquè dir-ho ha estat sacrilegi en un país dogmàtic, però mancat d'idees, un país amb una generació d'elits dretanes post-pujolistes que no han ensumat la globalització fins que l'han tinguda al llit. Una fornada dretana de llestos que literalment ha estat capaç fins i tot d'enfonsar un Barça indestructible amb ocurrències d'ESADE. Amb aquesta tropa, els tronats lobbies neoliberals com Ostrom i les patronals esguerradetes a un pas de la residència han pogut inocular idees caducades a cor què vols. Per això el neoliberalisme ha estat l'única versió disponible a l'espectre del centre a la dreta.
Euro Vegas-Hard Rock? I tant, ja l'omplirem de mileuristes del primer racó del món que tingui facilitat per arribar a l'aeroport. I si malviuen que es fotin perquè: creixement acrític. Què passa, no voleu créixer? És que sou comunistes? O pitjor: és que sou racistes? La despreocupació i irresponsabilitat de la nostra dreta cap al model de creixement català és un atemptat generacional i la manera com els neoliberals desregulacionistes han aprofitat una esquerra desorientada per obtenir mà d'obra barata mitjançant les bosses migrants és una obra d'art del maquiavel·lisme.
Però un cop us hem posat un deu en puteria, pensem: quin bé li heu fet al país, dretans, d'aprofitar-vos de la candidesa migratòria de l'esquerra per tenir mà d'obra barata en lloc de "pay them more"? El país és més ric que fa vint anys i heu pogut escalar els vostres negocis 4.0 [riures enllaunats]? Us ve més de gust baixar al centre? Heu augmentat gaires zeros al banc sense vendre els pisos de la mamà o l'empresa de l'avi? Us ha compensat perquè heu fet negoci amb un real estate a la corda fluixa de la seguretat jurídica sent focus del debat legislatiu? Em temo que les respostes a aquestes preguntes no us omplen de joia.
No demano que us preocupeu pels instituts dels barris populars (hi ha dretes europees que ho fan, però més val no somiar truites) perquè ja sé que no hi ha manera cristiana que entengueu una cosa que no viviu i que us és tan llunyana com el Congo. Així i tot, potser va sent hora d'entendre que us esteu tirant pedres sobre la teulada amb un desregulacionisme absurd que a casa nostra vol dir barra lliure de sector serveis omplert amb precarietat migrant. No us cansa aquest lent viatge a can Pistraus? No us grinyola que el creixement del país es faci important mà d'obra migrant perquè quedi majoritàriament apartada de la societat en una alteritat marginada? Els introduiríeu el fentanil per fer "créixer" l'economia? Quin és el límit moral per rendibilitzar els nouvinguts?
Quina ha estat la vostra gran victòria en l'era geperuda del planter del govern dels millors? Glovo? Fer que immigrants millorin algoritme saltant-se semàfors per dur-te menjar a casa amb un patinet elèctric i una llicència d'autònom de ves a saber qui, llogada al mercat negre a 4 persones? Un unicorn cruel amb diversitat funcional i una banya boteruda. De Prat a Pierre, tu. Com ens hem de veure. Ja sé que és demanar un impossible, però, i si entre el desregulacionisme can pixa neoliberal que clarament no us ha funcionat i l'obsessió malaltissa de Ripoll hi hagués una zona transitable? No ho sé, potser és una bogeria.