L'actualitat és una mescla heterogènia i canviant que integra debats públics profunds i qüestions passatgeres més trivials però que poden ser llamineres, perquè configuren marcs ideològics i ocupen converses de cafè. La política hauria d'atendre de forma prioritària la primera carpeta, la dels temes troncals que ens estructuren com a societat -un exemple en podria ser la resposta a la crisi de l'habitatge-, per bé que creix la percepció que les discussions més banals -aquelles que conformen el politiqueig i confronten a partir de discursos abrandats- guanyen centralitat en l'esfera pública. El periodisme té el deure de ponderar l'atenció sobre el conjunt de l'agenda, una feina feta no sempre amb la perspectiva suficient ni la perícia necessària.
La setmana ens ha ofert dos exemples de preocupacions troncals i de debats ideològics desenfocats que adquireixen notorietat a les institucions. El primer cas parla dels resultats del nostre sistema educatiu i convida a reflexionar sobre què hauria de canviar, perquè plou sobre mullat, com ens va indicar l'informe PISA. L'última edició de l'Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències (TIMSS, per les sigles en anglès) conclou que els alumnes catalans empitjoren en matemàtiques i ciències, amb un rendiment inferior a l'avaluació de 2019 i per sota de la mitjana europea.
El segon exemple té a veure amb la utilització del Senat per projectar tesis antiavortistes i alimentar un discurs extremista que guanya terreny a les democràcies occidentals. Amb l'aval del PP, amb majoria a la cambra alta, l'organització ultraconservadora Network for Values -que agrupa veus de l'extrema dreta internacional- va organitzar dimarts una cimera en contra de l'avortament que feia ruboritzar. La cirereta la va posar l'exministre Jaime Mayor Oreja, que va defensar la "veritat" de la "teoria de la creació divina" davant el "relat de l'evolució". Un relat que rebat consensos bàsics de la ciència, difós des del faristol d'una institució pública.
Són dos titulars de la setmana que ens indiquen la ciència que ens fa falta -la que no s'estudia prou bé a les aules- i la ciència que ens falta, la que despleguen els qui, en algun moment, van tenir responsabilitats de govern. Mayor Oreja és reincident, però la desinhibició mostrada al Senat evidencia que percep que hi ha una música de fons que l'acompanya, la de l'ascens dels projectes de populisme extremista en el front occidental, cap de tan influent com el que capitaneja Donald Trump, amb una segona oportunitat a la Casa Blanca. "Estem guanyant a pesar que la moda dominant continuï rabiosa i enfadada amb nosaltres", deia l'exministre per recalcar els nous vents que bufen arreu.
Els mals resultats en educació i les paraules de Mayor Oreja, dues informacions aparentment inconnexes que expliquen una disputa política. Una disputa en forma de cruïlla: som capaços de defensar encara que les institucions prioritzin el bon govern d'allò que és realment rellevant? Una pregunta que és pertinent formular malgrat que aflori, dia sí i dia també, tanta desafecció, expressió última de la desconfiança en les solucions que ofereix la política.