Una de freda i una de calenta. Si fa uns dies un informe concloïa que els alumnes catalans despuntaven en competències digitals, ara un nou estudi -coordinat per la mateixa entitat, l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu- certifica un advertiment que ja va recollir l'informe PISA de fa un any: els estudiants de Catalunya obtenen uns resultats baixos en matemàtiques i en ciències, i queden per sota de la mitjana de l'estat espanyol i de la Unió Europea (UE).
De fet, en aquesta edició de l'Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències (TIMSS, per les sigles en anglès) l'alumnat català empitjora els seus resultats respecte a la tongada anterior, del 2019. Les proves es fan a 4t de primària i demanen comprensió en diversos àmbits, com els números o la geometria, i el conjunt de l'examen ha deixat Catalunya amb una puntuació de 489 punts -cinc punts menys que l'edició anterior- i lluny dels 498 punts del conjunt espanyol -on destaquen Castella i Lleó, Astúries o Madrid- i dels 514 punts de mitjana a la comunitat europea. Els països amb més bons resultats en matemàtiques són Corea del Sud (594), Japó (591) i Lituània (561).
En ciències passa un fet similar, tot i que la davallada catalana és més lleugera, de 504 a 502 punts. Ara bé, la mitjana espanyola queda una mica per sobre (504) i la del conjunt de la UE arriba als 513 punts. En aquest cas, a més dels coreans, que tornen a liderar, destaquen els turcs (570) i els anglesos (556).
El repte pendent i les vies que s'obren
Des de l'anàlisi educativa, la Fundació Bofill recorda que la tendència dels mals resultats en matemàtiques han perseguit històricament Catalunya, però destaca aquest TIMSS deixa clar que hi ha molt pocs alumnes amb nivells alts (20,5%) en la matèria, mentre que la mitjana dels països de l'Organització de Cooperació i Desenvopament Econòmic (OCDE) arriba gairebé al 42%. Per contra, els estudiants amb qualificacions baixes o molt baixes són quasi la meitat dels enquestats, assenyala la Bofill, i estableix la necessitat de canvis. “Les activitats d’aula haurien de seguir el principi d’un accés baix per a l’alumnat amb més dificultats, sostres alts per als que vulguin anar més enllà i parets amples perquè els camins per aprendre siguin diversos", apunta el professor i expert en didàtica de matemàtiques Anton Aubanell.
La Generalitat, en aquest sentit, ha reconegut el repte. La presidenta del Consell Superior d’Avaluació i directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu, ha remarcat que "la puntuació justifica de nou el neguit del Departament per millorar els resultats educatius”. Amb un advertiment enganxat, però. "Els canvis en educació necessiten temps i els resultats no s’obtindran d’un dia per l’altre".
Mentre que el Govern ha desplegat un primer pla de xoc pels resultats en matemàtiques, amb un programa anomenat Florence, que arribaria a un màxim de 200 centres -entre escoles i instituts- entre aquest curs i el següent, entitats com la Fundació Bofill demanen anar més enllà. Entre les propostes plantejades hi ha fer grups reduïts per reforçar l'aprenentatge, posar èmfasi en els centres amb més complexitat social, fer col·laboracions amb professors jubilats perquè assessorin els docents en actiu o crear un nou grau de matemàtiques específic per ser-ne professor.
A banda, l'informe TIMSS també deixa un bri positiu al sistema educatiu català. En una matèria que també s'ha integrat a les proves internacionals, que es basa específicament a avaluar la consciència mediambiental dels estudiants, Catalunya es recupera. Així, assoleix 517 punts i queda una mica per sobre la UE (516) i substancialment per davant de la mitjana del territori estatal (510).
Sigui com sigui, en la carpeta de les matemàtiques i les ciències s'assenyala la regressió dels últims anys i tornen a quedar justificats els esforços promesos a l'hora de millorar les competències bàsiques dels alumnes catalans. Una mesura que, tal com adverteixen les entitats de la comunitat educativa, han d'anar de la mà de la lluita contra la segregació escolar.