Catalunya mai no havia participat a l'estudi ICILS, una prova internacional que avalua les competències digitals de l'alumnat de 2n d'ESO de 35 països, i l'estrena ha estat triomfal. Almenys pel que fa a la mitjana dels resultats. En aquest terreny, els alumnes catalans han aconseguit una puntuació de 518 pel que fa al rendiment en l'àmbit digital, una xifra que supera de llarg la mitjana espanyola (495) i la de la Unió Europea (493). De fet, Catalunya és la comunitat autònoma amb més bona nota de l'Estat i, si es compara amb la resta de països que conformen la llista internacional, només queda superada per Corea del Sud (540) i República Txeca (525). Al nivell del territori català, o per sota, se situen els alumnes danesos, els xinesos i els belgues.
Malgrat això, anant al detall de les diferències entre l'alumnat, també s'aprecia com Catalunya és el territori de l'estat espanyol on les diferències de rendiment són més grans entre els alumnes "afavorits" i els "desfavorits" per situació socioeconòmica. L'escletxa de rendiment és de 77 punts, que si bé es manté en la línia exacta de la mitjana de la UE, cap altra comunitat autònoma de l'Estat té una situació de tanta desigualtat. Passa un fet similar amb l'origen dels estudiants: els migrants obtenen una nota molt més baixa (43 punts menys) que la resta de l'alumnat català, una diferència que només supera la ciutat autònoma de Melilla (52). En el mateix sentit, els estudiants dels centres privats també obtenen una puntuació en la competència digital més alta que la dels centres públics (542 vs. 505).
L'avaluació, que es va fer l'any passat a una cinquantena de centres i a un miler d'alumnes del país, toca diversos fronts de l'àmbit digital. Especialment, estudia el criteri per seleccionar informació útil i creïble a Internet o tenir consciència sobreels problemes que impliquen compartir informació confidencial a la xarxa. També s'exigeix als alumnes que demostrin que saben utilitzar els ordinadors com a eines de pensament i creació.
Els resultats apareixen com un bàlsam momentani, en ple pla de xoc a l'escola catalana per recuperar nivell a les proves de competències bàsiques o de l'Informe PISA, que va deixar tocat el sistema educatiu en la seva darrera presentació de resultats. De fet, en una valoració general de l'actual situació educativa, arran de la publicació de l'informe sobre competències digitals, la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha defensat: “Els resultats d’aquest estudi ens han d’enorgullir. Malgrat això, el nostre objectiu és assolir el mateix nivell en competència lectora, matemàtica i científica”. En la mateixa línia, defensa que amb el seu departament prepara un pla de digitalització de cara al curs vinent i que “l’objectiu no és minvar aquesta competència digital però sí afavorir-ne un ús responsable". Es puntualitza que hi ha territoris, com el danès, que preparen plans similars.
Mentrestant, la Fundació Bofill adverteix que si bé Catalunya "ha aconseguit liderar internacionalment els resultats en competència digital" també s'ha de tenir en compte que "els alts nivells de desigualtats fan que sigui un avantatge molt dèbil". Després de recordar que l'alumnat català és el que té l'escletxa més gran entre l'alumnat vulnerable i el que no ho és, des de l'entitat assenyalen que "la pobresa en competències digitals" també està relacionada amb pitjors trajectòries personals i professionals. "Nombroses recerques internacionals vinculen pitjors nivells de competències digitals amb menys oportunitats d’ocupació en el mercat laboral i amb pitjors salaris", destaquen en un comunicat.
Per tot plegat, la fundació per l'equitat a l'educació recomana a la Generalitat que desplegui propostes com l'augment de les mentories digitals per acompanyar els centres més vulnerables, la garantia d'extraescolars vinculades a l'ús de les pantalles i Internet en aquests mateixos entorns i, també, l'habilitació d'espais que promoguin el benestar digital.