Les competències bàsiques dels alumnes catalans de primària i secundària segueixen millorant després d'una davallada que es va fer especialment evident dos anys enrere. "Continua havent-hi una millora de resultats que es va iniciar l'any passat" i "és la confirmació d'un avenç", ha resumit la consellera d'Educació, Anna Simó. Aquesta ha estat la principal conclusió d'uns resultats que mostren com els estudiants aconsegueixen millors notes en totes les proves a excepció de l'anglès -tant a primària com a secundària- i en català, a l'ESO. La diferència, però, és que la llengua anglesa té uns bons registres en comparació amb els referents històrics, mentre que les notes de la llengua catalana aprofundeixen en una davallada permanent.
Les dades, que capgiren míninament els mals auguris detectats en el darrer Informe PISA, reforcen els "brots verds" que es van assenyalar ja l'any passat. La màxima representant del Departament d'Educació ha insistit que això canvia la tendència que va agreujar-se amb la pandèmia. "L'any 2022 es va tocar bastant fons", esmentava la consellera en la roda de premsa de presentació dels resultats. Ara, per contra, amb les noves dades a la mà, les avaluacions en competències bàsiques mostren aquest any que hi ha menys diferència de puntuació entre els centres de baixa i alta complexitat. I el mateix succeix entre gèneres. Els resultats s'apropen. "Ambdues dades són positives pel que fa a l'equitat", ha afegit Simó.
Per franges, a primària, milloren de manera tímida però conjunta tant en matemàtiques com en català, castellà i medi natural. L'única matèria en què l'avaluació és pitjor que l'any passat és l'anglès, on baixa amb força.
Pel que fa a la secundària, els canvis són molt més accentuats. El més radical és el canvi en coneixement del medi natural, categoria on es passa de registrar una mitjana de 6,4 punts a superar-ne els 7,2. També es millora en matemàtiques i castellà. Per contra, en català se segueix una línia descendent iniciada el 2021 i que no s'ha aconseguit aturar. En la carpeta de l'anglès, hi ha una reducció mínima de les notes, però la conselleria hi treu ferro perquè es mantenen en mitjanes similars als registres dels anys anteriors i, de fet, és la segona matèria on s'aconsegeuxi un resultat més alt.
La consellera Simó ha estat clara a l'hora de reconèixer que el català és un dels puntals on cal centrar-hi esforços, malgrat que també ha defensat que ja hi ha plans en marxa en aquesta línia -alguns previstos per al curs vinent- i que no es pot atribuir només al sistema educatiu la solució del baix nivell dels alumnes pel que fa a una de les llengües oficials del país. A més de mencionar mesures com les aules d'acollida, que està previst que arribin al seu màxim a partir del setembre, també ha insistit en mirar més enllà de les escoles i confiar en les polítiques que s'han engegat: "Les mesures no s’improvisen i tampoc tenen resultats d’un any per l’altre". Com a exemple d'altres departaments implicats, ha citat que "les actuacions que es fan des de Cultura per fer créixer els productes audiovisuals de consum juvenil en català també hi col·laboren".
Per al curs vinent està previst que hi hagi un pla especial de reforç a la comprensió lectora -inicialment estava previst que l'integressin 250 centres però la demanda finalment s'ha disparat i tindrà lloc a 336 escoles i instituts- amb la vista posada en la millora del català. Ara bé, una de les evidències que deixen els resultats de les proves de competències bàsiques és que, en llengua catalana, la comprensió escrita està molt per sota de les notes de comprensió oral. En aquest sentit, la consellera Simó ha subratllat que la millora de la lectura elevarà automàticament el nivell de comunicació escrita dels alumnes.
En conjunt, la Fundació Bofill, entitat especialitzada en educació i igualtat d'oportunitats, ha expressat la seva reticència a celebrar els resultats en les competències bàsiques. La millora dels resultats "és molt precària", resolen. Per contra, sí que destaquen positivament l'escurçament de la distància a les notes entre els centres complexos i no comlexos de secundària. "Aquesta podria ser una de les claus de millora de resultats en matèries com matemàtiques i ciències-tecnologia", exposen. A banda, plantegen la necessitat de focalitzar encara més els esforços en el català allà on hi ha més diversitat d'alumnes i a posar recursos als centres amb més alumnes en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.