L'inici del curs escolar torna a centrar les mirades. Amb un nou Govern que promet solucions, el sistema educatiu català es posa a prova a l'hora de curar ferides. En el marc curricular, encara ressona l'impacte de l'informe PISA que va encendre les alarmes del país el desembre passat pels mals resultats de l'alumnat català en competències clau. En el camp del personal educatiu, especialment revoltat amb les polítiques del mandat anterior, sindicats i conselleria es miren de reüll enmig d'un clima iniciàtic conciliador. Els deures s'acumulen al despatx de la nova consellera Esther Niubó, mentre les direccions dels centres i les famílies es preparen per afrontar reptes canviants, entre els quals les noves restriccions als telèfons mòbils. Entremig, la defensa del català a l'escola -ara en mans d'un govern no independentista, cosa que no passava des de 2012- o l'expansió de les aules d'acollida completen algunes de les claus d'aquest curs 2024-25.
Una de les primeres carpetes entomades pel nou equip del Departament d'Educació i Formació Professional és la recuperació d'un nivell educatiu que al darrer informe PISA va deixar Catalunya per sota de la resta de l'estat espanyol i de la mitjana internacional. El gruix dels deures el va abraçar l'anterior executiu, llavors en mans d'ERC, creant un grup d'experts que ara ja es considera que, en principi, ha enllestit la feina. Malgrat això, la consellera d'Educació, Esther Niubó, té pendent reunir-s'hi a l'octubre. Entre les mesures proposades per aquesta comissió i que ja s'han posat en marxa per aquest curs hi ha el reforç sobre matèries com matemàtiques. En aquest sentit, s'ha estrenat un programa de reforç de matemàtiques als centres amb més dificultats -el pla arribarà a 200 escoles i instituts, entre el gener i el setembre del 2025- amb referents territorials ja formats que començaran de manera imminent una anàlisi pels primers col·legis que ho han sol·licitat.
També s'ha desplegat una xarxa de 342 centres amb l'accent posat en la comprensió lectora per avaluar com revertir-ne els mals resultats en català i castellà. A més d'aquestes idees -que són inicials i no arriben al conjunt del sistema públic- també s'espera que el segon trimestre arribin els documents a totes les escoles de primària i secundària que concretaran els aprenentatges bàsics que cal tenir assolits a l'etapa de l'ensenyament obligatori, tot prioritzant les matemàtiques i les llengües oficials. “La principal prioritat" tant de la consellera com del Govern seran "la millora educativa i el reforçament d’aprenentatges orientats a garantir l’èxit educatiu de l’alumnat", ha promès Esther Niubó aquesta setmana.
Ara bé, altres mesures proposades pels experts, com l'augment substancial de les extraescolars gratuïtes per a l'alumnat vulnerable, no han fet avenços significatius i la consellera s'ha limitat a parlar d'un gran "consens" a materialitzar els pròxims cursos. En concret, preguntada per la proposta de l'educació a temps complet, un projecte amb ampli suport polític i presentat fins i tot com a alternativa a la sisena hora per l'executiu anterior, la titular del Departament d'Educació i Formació Professional ha apuntat que fins ara ha fet equilibris. D'una banda, s'ha espolsat les responsabilitats, inicialment. S'ha referit al món local com a motor històric de la promoció de les extraescolars gratuïtes i ha insistit que "fins ara" no ha existit una partida concreta del Govern català en aquesta matèria. D'altra banda, s'ha conjurat a buscar més recursos econòmics -com fons europeus disponibles- i a continuar repensant el projecte perquè "millora, equitat i inclusió" van de bracet. També ha mencionat l'existència dels Plans Educatius d'Entorn, una eina que l'anterior Govern va començar a potenciar, però sense comprometre's a cap fita.
Aquestes explicacions no acaben de satisfer alguns sectors socials, com els de les famílies o els de les entitats per la igualtat d'oportunitats en el món educatiu, que assenyalen que les extraescolars és on es produeix la gran escletxa social entre alumnes per la seva condició socioeconòmica. La directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, lamenta que "tots els indicadors assenyalen que s'estan cronificant situacions de segregació i abandonament escolar en centres i zones que concentren molta complexitat i pobresa". La recepta per afrontar-los passa per crear "plans intensius educatius i socials", anant més enllà de l'escola, "per a centres i entorns vulnerables amb un enfocament comunitari", resol l'experta. Encara no hi ha cap pla per revertir l'abandonament escolar prematur malgrat que la xifra s'ha elevat fins a al 14,8% i això supera de llarg el 9% de la mitjana europea. De fet, des de l'entitat també denuncien que cap dels acords d'investidura -ni el d'ERC ni el dels comuns amb els socialistes- mencioni cap prevenció contra la fugida prematura dels estudiants del sistema educatiu.
El recurs clau: l'acollida
Una de les claus que genera acords de país és la menció de la necessitat d'estendre les aules d'acollida. També és una mesura que es desprenia del grup d'experts. En aquest front, els plans encavalcats entre l'anterior i l'actual Govern han avançat mínimament. S'ha passat de les 1.171 dotacions amb què es va començar el curs anterior a les 1.282 grups d'acollida amb què s'arrenca aquesta vegada. Això, però, després va evolucionant al llarg del curs per l'arribada de nous alumnes migrants i la xifra es va elevant. Entre els impulsos afegits, la secretària de Polítiques Educatives actual, Josefa Beltran, ha remarcat com a novetat que de totes les aules desplegades -que apareixen des de 3r de primària- n'hi ha 888 que s'han establert fixes durant almenys tres anys per evitar que apareguin i desapareguin. "Són una eina molt important per evitar l'abandonament i la segregació", ha remarcat el nou càrrec de la Generalitat.
Aquesta figura, que es caracteritza per tenir grups reduïts d'alumnes nouvinguts als quals se'ls hi fa un acompanyament més pròxim per aconseguir una integració educativa adaptada a un coneixement de la llengua més baix, ha anat evolucionant i ja fa un temps que s'ha provat la seva versió exprés. Les aules d'acollida accelerades són un entorn encara més intensiu adreçat als alumnes que arriben a Catalunya a l'etapa final de l'educació obligatòria -2n, 3r i 4t d'ESO- i requereixen un punt d'atenció afegit. Aquest recurs, que encara està naixent, s'ha multiplicat. Fins ara hi havia 8 exemples només a Barcelona. I ara a la capital catalana n'hi haurà una desena i, a més, s'han obert aules d'acollida accelerada a cinc municipis més: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona i Salou. Si funcionen, el projecte se n'anirà expandint, apunten els plans de la conselleria. En aquests casos, el repte és clar, ja que es va a contrarellotge: "L'objectiu final és que no hi hagi un abandonament precoç de l'alumne", rebla Josefa Beltran.
El català, encara en qüestió
El recurs de l'acollida, però, també fa de porta d'entrada més exhaustiva a l'aprenentatge del català. Una carpeta, la lingüística, que encara viu en una tensió constant i barrejant-se amb la intervenció de la judicatura. El passat juliol, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre cautelarment -a petició de l'Assemblea per a una Escola Bilingüe- el darrer decret que intentava blindar l'ús del català a l'escola a l'hora de cobrir les esquenes dels centres educatius. La intenció era que la responsable dels projectes lingüístics fos la conselleria d'Educació i no la direcció de cada centre concret. A més, es prohibia modificar el pla a mig curs, com demanaven algunes famílies que reclamaven més castellà a les aules amb sentències favorables. De moment, aquests plantejaments han caigut i això pot alterar la realitat en algun centre. Tanmateix, la norma de rang que encara mana sobre la política lingüística a les aules és el text aprovat de manera àmplia pel PSC, ERC, Junts i comuns l'any 2022. Un fet que obre la porta a donar més presència al castellà a zones on té poca implementació, però que reforça la llengua catalana a les grans concentracions urbanes en què el català té un ús més baix, com l'àrea metropolitana barcelonina.
Mentrestant, el nou Govern ha creat una conselleria de Política Lingüística i s'ha fet seu un informe recent que alerta que l'any 2006 hi havia un 67,8% d'alumnes de 4t d'ESO que utilitzaven el català a les activitats de grup i que, en canvi, la xifra ha disminuït fins al 22% l'any 2022. Sobre aquesta tendència, tant des de la Plataforma per la Llengua com des de la comunitat educativa reclamen la implementació de més accions, també anant més enllà de l'escola. Ara, la Generalitat haurà de seguir desplegant les polítiques ja engegades el mandat anterior en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, que incloïa un pla de foment del català a l'escola vigent fins al 2028. Ara bé, l'exigència va més enllà. "Ara ha sortit un informe. Amb Cambray com a conseller ja en va sortir un altre i encara no hem vist cap millora. Tenim molts docents que no parlen català a les aules i això s'ha de vetllar perquè no passi. No cal sancionar, però igual que s'obliga a seguir el projecte educatiu, s'ha de fer el mateix amb el projecte lingüistic", rebla Iolanda Segura, portaveu del sindicat majoritari de docents USTEC.
Els reptes amb els docents, inici amb bon peu
De moment, la mateixa Segura puntualitza que la relació amb la conselleria, que ha constat d'una primera trobada oficial, és més esperançadora del que podien preveure. La mateixa Eshter Niubó ha situat com a prioritat satisfer les condicions del professorat com a part de l'apuntalament del servei educatiu de qualitat i ha plantejat una declaració d'intencions conciliadora. "No venim a imposar res a la comunitat educativa", va remarcar a la roda de premsa de presentació del curs. Alhora, s'ha posat el focus en el compromís de millorar la inversió i els recursos organitzatius en la formació professional, demanda històrica del sector que USTEC ha celebrat ràpidament. "Si realment executen el que prediquen, podem anar molt bé", resumeix la portaveu sindical. Ara bé, de moment, el caos a la formació professional és absolut i més de 31.000 alumnes de graus mitjans i superiors van iniciar el setembre sense cap plaça de les 10 possibilitats que havien demanat prioritàriament. Aquest curs serà clau per canviar l'assignació. La consellera ha promès fer-ho al juliol i que les famílies no hagin de córrer fins a l'últim moment i quedar-se sense marge de decisió.
Entre les principals preocupacions dels sindicats hi ha la pèrdua constant de professorat, sobretot a secundària, per saturació i manca de condicions adequades. Això, però, també afecta els altres perfils professionals que treballen amb els estudiants. "Estem a la cua de l'estat espanyol amb els salaris i si es compara amb el nivell de vida, que és més car que a altres comunitats autònomes, encara és pitjor", estableix Segura. Aquesta hauria de ser una de les prioritats de canvi durant els pròxims mesos, assenyala lolanda Segura. A més, però, se segueixen reclamant mesures que donin menys llibertat a les direccions dels centres per escollir a qui contracten -i que quedi regulat per antiguitat i any de l'oposició- es demana que es rebaixi la jornada a les 35 hores setmanals, com ja s'ha fet a altres espais de la funció pública. De fons, segueix la petició més estesa amb els anys: que es facin passos -ni que siguin inicials- cap a la dedicació del 6% del PIB del país a Educació.