El president Mas ha promès celebrar el referèndum per la independència que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya li venim reclamant des d’aquella primera consulta a Arenys de Munt. I el compliment o no d’aquesta promesa ja ha vingut ocupant tot el debat de la precampanya electoral i, sens dubte, serà el gran protagonista en campanya. Més que mai, doncs, l’eix nacional serà determinant en l’elecció del vot el proper 25 de novembre, que votarem en clau més catalana o espanyola que mai.

Però, mal que ens pesi, les eleccions del 25N no seran ni constituents ni, encara, l’anhelat referèndum. Seran uns altres –esperem que els últims- comicis autonòmics, dels que en sortirà un nou govern pels propers quatre anys. Govern que, vés per on, tindrà com a primera feina l’aprovació dels pressupostos per a l’any vinent. Uns pressupostos que, potser, hauria tingut més complicat aprovar l’actual govern, però que en un escenari de majoria més àmplia, com apunten les enquestes, el president Mas podrà tirar endavant amb més comoditat. I que donaran continuïtat, o no, a les polítiques de retallades en sanitat, educació, universitat, prestacions socials, solidaritat, etc., que han caracteritzat l’actual govern convergent.

Més aquí del referèndum, que cal continuar exigint, el 25N estarem votant també quina mena de govern volem i, per això, no podem deixar-nos entabanar pels discursos electoralistes i oblidar l’eix social. Eix nacional sobretot, però eix social també. A favor del referèndum s’hi han posicionat CDC, ERC, SI i CUP; ICV, a estones; i en contra l’UDC d’en Duran, PSC-PSOE, PP i C’s. CiU, PP i PSC-PSOE han aplicat polítiques de retallades allà on han governat; ERC, ICV, SI i CUP les han denunciat tenaçment; i C’s potser estan a favor de los “recortes” i en contra de les retallades, no ho sé ben bé.

Així, qui estigui a favor del dret a decidir i en contra de les retallades pot triar entre ERC, ICV –a estones-, SI i CUP; qui estigui en contra del dret a decidir i a favor de les retallades, ho pot fer entre PSC-PSOE i PP; qui estigui en contra del dret a decidir i en contra de les retallades, ho té magre; i qui estigui a favor del dret a decidir i a favor de les retallades hauria de votar CDC, però sense UDC... cosa que, ai las, tampoc no sé ben bé com es pot fer.

I qui encara no ho tingui clar, també podria esperar el sant adveniment del nou partit que havien de fundar l’Ernest Maragall i en Carod-Rovira. Però que no s’esperin gaire, si us plau, perquè el 25N no serà el referèndum, està clar, però sí que ha de ser el dia en que una majoria de catalans i catalanes diguem si volem iniciar d’una vegada i per totes el camí sense retorn cap a la independència.