El carrer és de la gent

13 d’octubre de 2019
Les principals ciutats del país es troben pràcticament en estat de setge. Les forces policials s'han desplegat ostensiblement en estacions de trens i autobusos, en edificis governamentals i en altres llocs considerats "estratègics". Ni en les èpoques d'amenaces d'atemptats extremistes no s'havia vist res de semblant.

És indubtable que hi ha una por manifesta per part de les autoritats a una mobilització popular que no sigui controlada per ningú (que no és el mateix que incontrolada). Fins i tot els ha calgut avisar per escrit als Mossos que "obeiran en tot moment el que diguin jutges i fiscals" (una obvietat que no caldria remarcar) i advertir als bombers que no poden fer servir l'uniforme més que per fer de bombers...

Un Estat que fa un desplegament de forces policials d'aquesta magnitud en ocasió de la publicació d'una sentència judicial no passaria la prova del cotó de la democràcia. Està estretament vinculat al fet que la percepció de manca d'independència judicial a Espanya és de les més altes d'Europa, amb diferència. 

Si ja va ser un escàndol les filtracions del sumari secret que acusava de terrorisme als 7 detinguts del "Comando Dixan Reloaded" de fa unes setmanes, ara hem assistit amb astorament a filtracions des del màxim tribunal espanyol, i amb excuses del tipus "amb tants jutges involucrats, és inevitable". Inaudit, impensable en cap democràcia consolidada. Per això aquest diari va prendre la decisió de restar al marge d'aitals manipulacions i filtracions interessades. 

En les hores prèvies a la publicació d'una sentència amb flaire d'escarment generalitzat, ja s'han produït els primers assajos d'una escalada de mobilització popular que ha de ser un punt d'inflexió. La iniciativa la prendrà la gent al carrer i les institucions faran bé de fer un pas enrere i deixar-los el protagonisme de les protestes. Comença una nova etapa i és vital que cadascú compleixi el paper que li pertoca.