El desig d'unitat ve de lluny

22 de desembre de 2014
Tots aquells que hem participat en les últimes i magnífiques manifestacions convocades per l' Assemblea Nacional Catalana hem pogut comprovar que els desitjos mes compartits i els eslògans més corejats  han estat independència i unitat. Així doncs va semblar-nos molt lògic que, els resultats de les enquestes que van recollir les diferents sectorials territorials de l'Assemblea corroboressin que, efectivament, els membres de l'ANC es posicionaven a favor d'una llista unitària.

Però es veu que no tothom ho veu així perquè les controvèrsies que s'han originat són realment notables. Després d'uns quants dies de notícies més o menys confuses el secretariat de l'Assemblea sembla que haurà de repassar els resultats perquè podria haver-hi errors en el primer recompte. Preocupant, molt preocupant. A l'Assemblea i al seu secretariat hi ha persones de gran vàlua que han estat capaces d'organitzar unes concentracions impecables, amb una precisió difícil d'imaginar i que han meravellat el món. Es fa molt difícil de creure que es poden equivocar en el plantejament de les preguntes de l'enquesta i molt menys en el recompte dels resultats de 300 llistes.

Aquells que treballem per la independència des de fa molts, molts anys sabem com n'és de difícil la unitat dels independentistes. I sabem perfectament que la manca d'unitat, la priorització del partit per sobre del país, el càlcul interessat d'uns quants, sempre molt pocs en relació a la col·lectivitat, ens ha portat al desastre i a la incapacitat d'esdevenir lliures. La nostra estupidesa partidista, la voluntat de repartir-nos un pastís que no tenim ha fet bona la frase dels unionistes d'allà i d'aquí que diuen: No se'n sortiran, es barallaran altra vegada, com sempre...

Estem jugant amb foc. Uns quants estan malbaratant els somnis de molta gent de bona fe, que han dedicat hores i hores del seu temps lliure a treballar per aconseguir la utopia amb el convenciment que ara sí, ara és la nostra hora. Demano als responsables de l'Assemblea, i em sembla que no estic sola demanant-ho, que aclareixin definitivament quins van ser els resultats que es van recollir en els diferents territoris i que els facin públics. Els catalans hem respost a les crides de l'Assemblea i ens mereixem claredat i exigim coherència entre el full de ruta que l'Assemblea s'ha marcat i les seves actuacions. Volem la independència del país i volem la independència de criteri de la societat civil. La volem i la necessitem.

Volem un país nou perquè esdevingui un país millor. El primer objectiu que s'hauran de plantejar els nostres representants polítics haurà de ser recuperar la confiança del ciutadans de Catalunya. I hauran de començar a entendre que tenen l'honor d' asseure's al Parlament del seu país perquè els catalans i les catalanes els hem delegat els nostres drets perquè ens representin i que els demanem honestedat, feina ben feta  i supeditació dels interessos del seu partit als interessos dels ciutadans. No tolerarem que manipulin ni les llistes ni la voluntat de la societat civil. Si tots fem la nostra feina potser la utopia serà possible.