El fet que hagin denegat la iniciativa de la CUP de celebrar un acte en memòria de la resistència indígena el dia 12 d’octubre és una gran llàstima perquè fa temps que el món occidental s’hauria d’haver adonat d’allò que realment va passar al continent americà. Per això, el Dia de la Hispanitat sempre m’ha semblat una bogeria, no perquè estigui en contra que els espanyols tinguin un dia nacional de celebració (excepte aquells grupuscles xenòfobs que insisteixen en alçar banderes franquistes i nazis), sinó que no entenc com un país pot sentir orgull i festejar l’inici d’un període de gairebé 500 anys de matances, explotació i dominació per part de les diferents potències occidentals. Segons la Llei 18/1987 es celebra el 12 d’octubre com a dia nacional perquè simbolitza un moment històric en què Espanya “inicia un período de proyección lingüística y cultural más allá de los límites europeos”, però el que no contempla aquesta llei és l’extermini de milions d’indígenes, l’etnocidi, el tràfic transatlàntic d’esclaus, l’explotació de la gent i dels recursos de tot un continent, etc.

No pretenc culpar els espanyols ni l’Estat espanyol (per una vegada el règim neofranquista no n’és responsable) pels esdeveniments històrics al continent americà a partir de 1492, això seria un disbarat total (i si hi ha algú que vol buscar culpables que culpi tant els espanyols com els britànics, els francesos, els holandesos, els portuguesos i els catalans). No obstant, el que no em quadra és que algunes persones tinguin sentiments tan nacionalistes com per voler commemorar les atrocitats comeses durant el “período de proyección lingüística y cultural” per personatges com Hernán Cortes, Núñez de Balboa o els germans Pizarro. De fet, tenint en compte que el nacionalisme com a ideologia, no va començar a tenir pes fins després de l’esclat de la revolució francesa, i per tant els estats com a nacions tampoc, creieu que podem considerar espanyols Cortés, Núñez de Balboa i els Pizarro tal i com se’ls coneix avui en dia?

L’altre problema del 12-O és que es tracta d’una festa nacional que es basa en la suposada superioritat cultural i ètnica. “Proyección lingüística y cultural” sona a “les dimos una lengua y Diós”, com si les societats que ja habitaven el continent eren uns salvatges perduts a qui s’havia de civilitzar i ensenyar el bon camí. I quan es declara el 12-O el dia del descobriment s’ignoren milers d’anys d’història indígena. A Amèrica del Sud hi ha jaciments amb més de 12.000 anys d’edat, i civilitzacions com la maia o la inca eren increïblement avançades. Per dir-ho d’una altra manera Colón no va descobrir res, sinó que va fer una invasió. I la projecció lingüística i cultural era en realitat un etnocidi i la completa destrucció de les civilitzacions autòctones. I òbviament, aquest festival d’orgull nacionalista i supremacia cultural tapa la brutal realitat de la presencia europea a territori americà; la catastròfica pèrdua de vida indígena. La població nativa fou delmada tant per la violència i el maltractament com per les malalties. Les estimacions de la població autòctona el 1492 encara creen polèmica i alguns diuen que Amèrica tenia com a molt uns 13 milions d’habitants mentre altres estudis més recents constaten que hi vivien uns 100 milions i que la despoblació va ser un 96% de la població total.   

El difunt Hugo Chávez va titllar el descobridor de genocida, i, a més de demanar que es deixés de retre homenatge al dia 12-O també va demanar que el govern espanyol es disculpés per la matança. La paraula genocida és perillosa perquè implica que hi va haver una intenció d’aniquilar la població indígena però òbviament l’enorme pèrdua de vida i la liquidació de tribus i societats senceres no poden ser ignorades. El que cal fer és una mica d’autocrítica i una revisió de la història tenint en compte el punt de vista històric dels indígenes. Malauradament no crec que el nacionalisme espanyol sigui prou democràtic ni madur per fer aquest reconeixement. En contrapartida, tant el govern britànic com el francès han reconegut el seu paper en algunes de les atrocitats comeses durant el període de descolonització.

El dret del poble espanyol a tenir una festa nacional és indiscutible tenint en compte que moltes altres nacions també el tenen. Però mentre a Rússia es festeja la victòria contra el nazisme o als diferents estats del continent americà es celebra la independència, a l’Estat espanyol es commemora una de les èpoques més negres de la història humana. Com a mínim, si no vol acceptar el que realment significa el 12-O, el govern espanyol podria escollir un altre dia com a festa nacional. Per exemple, la festa nacional podria ser el 2 de maig, el dia que Espanya va declarar la seva independència del Primer Imperi francès al 1808. O el dia 17 d’abril, el dia que es va consumar aquesta independència amb el tractat de Valençay al 1814. Ah, clar, no me’n recordava! No es pot parlar d’independència a l’Estat espanyol...