La dotzena no serà una legislatura normal. Com tampoc ho han estat les eleccions que l’han precedit. Ni, per extensió, els resultats que, aliens al desig de Rajoy de capgirar la correlació de forces a Catalunya, no han fet altra cosa que certificar l’enquistament d’un conflicte que fa massa temps que espera que s’obri la via política.

No serà normal perquè la via judicial empresa amb l’objectiu de castigar l’independentisme ho fa impossible. Les intenses negociacions entre les forces amb capacitat per formar govern topen, en aquests moments, amb unes dificultats que res tenen a veure amb l’entesa entre projectes polítics sinó amb l’aritmètica, condicionada per l’empresonament de tres diputats i l’exili de cinc més. En joc, les garanties de representativitat de la ciutadania, pilar del sistema parlamentari sobre el qual se sustenten les democràcies.

L’Estat té a les seves mans el poder per alterar la majoria independentista emanada del 21-D i està demostrant no tenir pudor a fer-lo servir. NacióDigital ha avançat que la Junta Electoral ha posat obstacles als diputats a Brussel·les per renunciar a l’acta des de l’estranger i permetre que altres electes ocupin el seu lloc.

Per la seva banda, el Suprem ha atès la petició de la Fiscalia de mantenir Junqueras a la presó malgrat la seva nova condició de diputat. Una decisió que, si fem cas de les filtracions, es repetirà en el cas de Forn, Sànchez i Cuixart, que aquest dijous tornen a declarar davant del jutge Llarena per demanar la llibertat. Si tot plegat es confirma seran tres els diputats que estaran condicionats als permisos judicials per exercir el seu dret de participació política. Junqueras ja ha presentat la petició al Suprem per poder ser traslladat a una presó catalana i assistir als plens del Parlament, una demanda que espera una resposta ràpida atesa la proximitat del ple de constitució. I res fa pensar que la llista de diputats encausats no s’estengui. Fins avui, el Suprem ja ha posat al punt de mira una desena de diputats assenyalats pels informes policials.

Però la judicialització del conflicte no només té (i tindrà) efectes greus en l’activitat parlamentària catalana. Al Congrés, el PNB manté bloquejada la negociació dels pressupostos de l’Estat en absència d’un procés pacificador a Catalunya. Un fet que complica el marge d’actuació de Rajoy, en un any en què les obres del govern espanyol prendran protagonisme en ple context preelectoral.   

Mentrestant, la defensa dels líders independentistes segueix fent passos en els esglaons de la justícia espanyola apropant-se a l’últim que li ha de permetre elevar l’empresonament a instàncies europees. Un escenari que la justícia espanyola ja va voler evitar amb Puigdemont i que, sens dubte, suposa un risc per a l’estratègia judicial que el govern espanyol va brandar en vigílies del 21-D i que l’electorat va castigar sense pietat.