Gran enciclopèdia catalana, "La Leyenda Negra és, segons la historiografia espanyola, la interpretació pejorativa de la història d’Espanya, en particular la que fa referència als regnats dels Àustria i dels Borbó". 

Segons la Viquipèdia (català), “El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix llegenda negra com a opinió contra l’espanyol difosa a partir del segle XVI i com a opinió desfavorable i generalitzada sobre algú o alguna cosa, generalment infundada.”

Segons la Wikipedia (castellà), “La leyenda negra es un movimiento propagandístico antiespañol promovido por escritores ingleses, holandeses y de otras nacionalidades durante el siglo XVI, cuyo objeto era reducir el prestigio e influencia del Imperio espanyol en su Siglo de Oro. A pesar de originarse en tiempos de fuerte rivalidad política, comercial y religiosa hace más de tres siglos, la leyenda ha llegado hasta nuestros días en forma de interpretaciones falseadas de tinte antiespañol sobre episodios históricos como la conquista de América, la Inquisición, o la Reconquista.”

Si se’m permet, em quedo, parcialment, amb l’última part de la cita anterior: “A pesar de originarse en tiempos de fuerte rivalidad política, comercial y religiosa hace más de tres siglos, la leyenda ha llegado hasta nuestros días...)”. Ben cert. De fet, si fos un llibre, cada any augmentaria el nombre de pàgines, pàgines basades en fets i no en suposades fantasies ni per cap “movimiento ppropagandístico antiespañol”. Com a mostra, un botó: la sentència del Tribunal Suprem núm. 458/2019 de la causa especial núm.: 3/20907/2017, seguida pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i pertinença a organització criminal contra Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Una sentència de venjança, ignominiosa, impròpia d’un estat de dret.

En Why Nations fail: The Origins of Power, Prosperity, and Poverty (Per què fracassen els països: els orígens del poder, la prosperitat i la pobresa), de Daron Acemoglu i James A. Robinson, s’explica una teoria que molt bé podria servir per a Espanya, aquesta: els països fracassen quan tenen elits (institucions) extractives. És a dir, per fer-ho curt, quan els que ostenten el poder extreuen la riquesa dels altres, no els deixen expressar i bloquegen qualsevol intent de progrés. En canvi, els països progressen quan tenen elits (institucions) inclusives.

He barrejat la Leyenda Negra i les tesis dels professors Acemoglu i Robinson de forma molt premeditada. Pel que fa a la llegenda negra, és molt clar (jutgin vostès si això és ser antiespanyol). A més, la sentència d’avui del Tribunal Suprem als líders polítics i socials catalans s’ha fet pública   la vigília del 79è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys.

I pel que fa a les tesis dels professors del MIT i de Harvard, també. Les elits que “okupen” l’Estat i tot l’exèrcit que en viu són les que mantenen Espanya sotmesa als seus interessos, al seus privilegis. Són extractives. Aquestes elits són les que es neguen a reconèixer la diversitat i plurinacionalitat d’Espanya. Aquestes elits són les que es neguen a entendre i a acceptar que a Catalunya s’ha dit prou, que a Catalunya cada dia hi ha més gent que ha arribat a la conclusió que si es vol progressar, Espanya no serveix. Aquestes elits són les que han decidit que el manual de la política sigui el codi penal, un codi penal que s’aplicarà amb el monopoli de la violència.

Sincerament, no crec que avui hi pugui haver cap demòcrata de veritat que se senti content amb el contingut de la sentència. Cap.

Alguns poden pensar que la sentència posa el punt final al procés, a la independència. S’equivoquen. Uns altres poden pensar que la sentència proclama solemnement el fracàs de l’independentisme. També s’equivoquen. Qui ha fracassat no és l’independentisme, sinó Espanya. Sí, Espanya ha tornat a fracassar.

Tots sabem, repeteixo, tots sabem que el que va passar l’octubre del 2017 no és motiu d’empresonament. Quan els poders d’una democràcia consolidada (Espanya) adopten el Codi Penal com  el manual de les seves polítiques, fracassa Espanya i fracassa la política. Aquesta és l’Espanya d’avui, l’Espanya que continua dominant l’elit extractiva i antiliberal. La mateixa elit que va voler frenar l’arribada del tren a Espanya i la de la Contrareforma. La mateixa elit que ha fet possible la Leyenda Negra. Avui, segle XXI.

“Davant d’aquells a qui només els mou la voluntat de fer mal, els diem que avui no acaba res, ni venceu ni convenceu. Només us mou la venjança, us encega l’orgull ferit. Tornarem i tornarem més forts. Som la generació que hem nascut per guanyar. Som la llavor de totes les victòries. No en tingueu cap dubte: tornarem i guanyarem. Persistiu, catalans, persistiu, perquè si ho fem, guanyarem!” (Oriol Junqueras).