Suposem, que és molt suposar, que finalment no es pot establir de forma fefaent que hi ha hagut tracte de favor en les concessions d'obra pública. Després de tot, les donacions a les fundacions de Convergència van continuar quan el partit no estava al poder i les adjudicacions a Ferrovial les va fer amb la mateixa freqüència el Tripartit, perquè a Catalunya -o a l'Estat—hi ha poques empreses que tinguin la dimensió suficient per assumir determinada obra pública. Aquest és un tema boirós.
El que no es pot negar és que el diner fluïa en cascada cap a les arques convergents. I aquest és el principal escull que haurà de salvar el PDECat: aquesta proximitat obscena a l'oligarquia de les grans empreses constructores d'aquí i de més enllà. Aquesta convergència –mai més ben dit—d'interessos entre la baula forta del capitalisme i l'exercici del poder.
Després encara hi ha el pacte subterrani amb Espanya, segons el qual, com sempre al llarg de la història, la burgesia catalana s'acontentava amb una petita parcel·la concedida a canvi d'estabilitzar el sistema a l'Estat, i estabilitzar vol dir també controlar que no es desviessin els objectius, que no es fes fort i ambiciós el catalanisme. Aquest pacte el va trencar, sense adonar-se'n, Pasqual Maragall amb el seu Estatut de màxims: li va costar el cap, literalment. I després va venir el gir indepe de Convergència, i doncs aquests llots on ara pasturen els fiscals.
Desfer-se de tot això és el repte del jove PDECat. Amb una obligació suplementària: mantenir obert l'espai polític de classe mitjana que Convergència va tutelar durant anys, com a base d'operacions per conquerir les altures. Sense l'independentisme de corbata no hi haurà independència, però fins i tot si això ho cobrís momentàniament ERC, que podria ser, encara caldria un partit de centredreta en la construcció del nou país. De centredreta sense els lligams espuris que van caracteritzar Convergència i que se simbolitzen en aquestes donacions fetes, això sí, a cara descoberta i sense caixa B. Com si així se n'esborrés el significat.
El futur del PDECat
«El que no es pot negar és que el diner fluïa en cascada cap a les arques convergents. I aquest és el principal escull que haurà de salvar el PDECat»
Ara a portada
-
Societat Més romana que espanyola: l'Església catalana, davant del Vaticà post-Francesc Pep Martí i Vallverdú
-
Internacional «Vladímir, para!»: Trump exigeix a Putin que signi ja un acord de pau després de l'atac rus a Kíiv Redacció
-
-
-
Política Un altre triple salt mortal de Sánchez: fer de la necessitat virtut amb la despesa militar Tania Tapia Díaz