Amb la plena igualtat de la dona, l’Església catòlica es juga ser creïble. El papa Francesc ho va entendre i va iniciar un camí per ajudar a superar moltes pors. La por a la trobada amb qui és diferent. La por de compartir responsabilitats. La por a la trencadissa interna. La por associada al "sempre s’ha fet així", que frena qualsevol transformació. I també la por que contradiu la fe dels creients: Jesús sovint deia "no tingueu por".
A casa nostra la coordinadora de dones creients Alcem la Veu reconeix que, amb aquest pontificat, s’han fet passos significatius per superar la discriminació de la dona. Però saben que hi ha molts sectors reaccionaris i han d’empènyer si volen continuar avançant. Per això un moviment feminista compromès amb les comunitats sempre serà un bon actiu. Com defensava Francesc, "les diferències són creatives, creen tensió i en la resolució d’una tensió hi ha el progrés de la humanitat".
D’on venim? Les dones a l’Església catòlica són les qui participen majoritàriament a les celebracions i sostenen bona part de serveis eclesials. Ara bé, no intervenen en el govern de la institució, reservat al ministeri ordenat. La desigualtat i l’abús de poder que han patit és resultat, doncs, del clericalisme que tant ha criticat el Pontífex.
El 2021, poc després de modificar el Codi de Dret Canònic per incloure les dones en el ministeri del lectorat i l’acolitat, Francesc crea el nou ministeri de catequista. Sense requerir una ordenació, permet a les diòcesis reconèixer la tasca de les catequistes –dones en la immensa majoria de casos–, primeres baules de transmissió de la fe.
Durant el pontificat, Bergoglio va incorporant dones en posicions d’alta responsabilitat a la cúria, com Raffaella Petrini, presidenta de Governació de l’Estat del Vaticà; Simona Brambilla, prefecta del Dicasteri de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica; Linda Pocher, assessora del Consell de Cardenals, o María Lía Zervino i Yvonne Reungoat, membres del Dicasteri per als Bisbes. També Cristiane Murray, vicedirectora de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu; Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans; Nataša Govekar, a la Direcció Teològico-Pastoral del Dicasteri per a la Comunicació, o Silvina Pérez, cap de l’edició espanyola de L’Osservatore Romano. El 2021 nomena Alessandra Smerilli secretària del Dicasteri per al Servei de Desenvolupament Humà Integral, i com a sotssecretària general del Sínode, Nathalie Becquart, que va venir a Barcelona convidada per la Tribuna Joan Carrera.
Aquell mateix any Francesc convoca el Sínode sobre la Sinodalitat: en què tothom pot plantejar qualsevol tema de debat dins l'Església. Totes les misèries i potencialitats de la institució es posen sobre la taula en la consulta popular més gran dels últims temps. La lluita contra els abusos i el protagonisme de la dona són reivindicacions recurrents en els grups de diàleg i en els missatges particulars que reben les Conferències Episcopals. Molts cristians demanen modificar el cànon 1024, que diu que "només rep vàlidament la sagrada ordenació l’home batejat". Però sobre el sacerdoci femení encara no hi ha consens.
Amb tot, la participació de laics, dones incloses, marca una nova fita històrica. De 368 membres que participen en les assemblees sinodals, 84 són dones. Una d’elles, la teòloga Cristina Inogés, recordava la seva experiència sinodal en un congrés a Àvila el mes de març. Va ser l’única laica de tot l’Estat d’entre les 54 dones amb veu i vot. Del sínode destacava el to positiu i l’obertura. "No hi ha murs insalvables", diu Inogés. És la mateixa mentalitat amb què Francesc convidava, mesos enrere, la bisbessa anglicana Jo Bailey Wells a explicar com exerceix el ministeri al Consell de Cardenals.
Com sempre que defensem drets fonamentals, cal un treball col·lectiu i molta tenacitat. Per contra, allargar l’espera fa perdre capital humà a l’Església. Per això toca enfortir el llegat del papa Francesc: promoure l’amistat social, amb la trobada i el diàleg amb l’altre. Només així es podran teixir comunitats integradores, capaces d’escoltar, disposades a créixer i obertes a la novetat.