El pla García-Margallo
«La proposta de l'exministre d'Exteriors espanyol no és cap exabrupte. Tard o d'hora les posicions s'hauran de moure si es vol resoldre el conflicte territorial a l'Estat»

ARA A PORTADA
-
El decret de renovables, primera víctima de les desconfiances pel finançament Arnau Urgell i Vidal | Bernat Surroca Albet
-
-
El PSC tornaria a guanyar les eleccions i es veuria poc afectat per la corrupció de Madrid Ona Sindreu Cladera
-
El govern espanyol preveu que les mesures contra la corrupció «estiguin aprovades o en tràmit» en un any Redacció
-

- Germà Capdevila
- Periodista i editor
L’exministre d’Afers Exteriors Espanyols José Manuel García-Margallo va explicar quina podria ser l’oferta de Pedro Sánchez als sobiranistes catalans i bascos per obtenir el seu suport i formar govern. Segons l’ara eurodiputat del PP, la fórmula passaria per “la modificació dels estatus d’Euskadi i Catalunya per aconseguir tres coses”. La primera, “la consagració jurídica de la nació basca i la nació catalana”. La segona, l’impuls d’una bateria normativa “amb un nivell d’exhaustivitat que impedeixi la labor de l’Estat”. Finalment, “la substitució de la jurisdicció del Tribunal Constitucional per un procediment arbitral per resoldre els conflictes” entre els Catalunya o Euskadi i l’Estat.
És evident que es tracta d’una idea rumiada i destil·lada, que sorprèn per venir d’un exministre i actual eurodiputat del Partit Popular. L’establishment espanyol i europeu no compren el discurs de Sánchez de pacificació del conflicte català, i saben que el fracàs de l’embat del 2017 va deixar irresolt l’encaix d’una Catalunya que no es troba còmoda dins l’Estat espanyol. Els resultats diabòlics de les eleccions espanyoles, amb el renovat protagonisme del president Puigdemont, demostra que el conflicte encara és ben viu i que tard o d’hora s’haurà d’abordar.
La fórmula Margallo recorda la reacció canadenca a l’embat independentista del Quebec, a finals del segle passat. La cessió de competències i el reconeixement explícit de la realitat nacional quebequesa van contribuir decididament a diluir les pulsions sobiranistes, sobretot als marges del moviment. És un camí que cap dirigent espanyol accepta en públic però que admeten en privat, sobretot en converses amb els seus homòlegs europeus. Precisament els ambients on es mou ara García-Margallo.
Els bons resultats de Pedro Sánchez demostren que el seu electorat és capaç de digerir les decisions més agosarades, com ho són els indults i la reforma del codi penal a ulls dels votants espanyols. Si vol mantenir-se a la Moncloa, ha de posar en marxa tota la seva astúcia política per dissenyar una oferta que pugui ser acceptada per catalans i bascos i alhora ser metabolitzada amb el temps per l’electorat espanyolista. Una solució que pot assemblar-se molt a la proposada per García-Margallo. Tot i que segurament quedaria molt lluny de les aspiracions catalanes, és molt clar que farien avançar unes quantes caselles el camí cap a la independència.
Exerceix de periodista des de fa més de 30 anys. Les ha vist de tots colors i ha treballat i col·laborat amb molts mitjans escrits i audiovisuals d’aquí, d’allà i i de més enllà. Ara és el director de RAB Ràdio, l’emissora de la Catalunya Exterior i l'editor de la Revista Esguard. Té un interès especial per la història i la política però la seva passió de veritat és el rugbi.
Et pot interessar
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació Digital?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.